Oriol Rodríguez, Jugador de futbol sala de l’Enfaf
“Volem ser a dalt i arribar al final amb possibilitats d’ascens”
Després d’un periple de cinc anys a la Penya Esplugues mentre estudiava ADE, ha tornat a l’Enfaf aquest curs. L’inici de lliga de l’equip de Jorge Dias ha estat espectacular, amb un 8 a 3 contra el Castelldefels i tres gols d’Uri.
Oriol Rodríguez
Un inici de lliga espectacular amb l’Enfaf.
Va sortir un gran partit, sí, més enllà del fet que hagi marcat tres gols vaig acabar molt content per la victòria. Començar amb tres punts crec que ajuda.
Van demostrar ser molt superiors al Castelldefels.
Vam anar per feina, realment, i això es va notar al marcador final [8-3]. Als vuit minuts ja ens vam posar 3 a 0 i tot i una petita errada abans del descans que ens va costar un gol, a la represa vam dominar bastant el partit.
Una pretemporada atípica, la de l’Enfaf, sense entrenador.
Ha estat una mica estrany, és clar, perquè no tenir entrenador durant la preparació no és el més normal del món. Ara bé, som un grup que portem gairebé tota la vida jugant junts i ens trobem a la selecció, i això ho ha fet tot més fàcil també per al Jorge [Dias, el tècnic].
Entenc que no els ha afectat, doncs.
Sincerament, no gaire, i ho hem pogut gestionar molt bé. A més, el preparador físic va fer una feina perfecta durant la pretemporada.
L’objectiu d’aquesta temporada el tenen ben marcat.
Primer de tot ser a dalt i poder arribar a les darreres jornades amb possibilitats de quedar primers, que és l’única plaça que hi ha d’ascens a la Segona Divisió B Nacional. Serà molt difícil perquè, com li dic, només puja el primer en aquesta categoria i, per tant, hem de cometre les mínimes errades possibles.
Va decidir aquest estiu tornar a Andorra.
He estat els darrers cinc anys a la Penya Esplugues, per poder compaginar amb comoditat el futbol sala amb els meus estudis d’ADE a Barcelona. Un cop acabada la carrera tenia molt clar que volia tornar a casa i a l’Enfaf.
La selecció viu un moment molt dolç.
Classificar-nos per a la fase principal de l’Eurocopa del 2026 ha estat el premi de molt d’esforç i, sobretot, després de quedar-nos-hi a tocar diverses vegades, en altres Preeuropeus. No som una selecció professional i tot plegat té encara més mèrit, sent el primer cop que Andorra ho aconsegueix.
El grup no està malament, amb Portugal i els Països Baixos, per exemple.
Un grup molt maco, evidentment, però molt difícil, ja que, per exemple, ens podia haver tocat el Kazakhstan, que també estava al primer pot. Sabíem el que ens trobaríem i anirem a fer-ho el millor possible, gaudir molt i obtenir més experiència internacional. A més, l’aparador serà fantàstic.