“El producte del plat ha de ser de qualitat, es nota quan és bo”

Quina utilitat tenen les jornades de la Massana fogons?

Per col·laborar i dinamitzar la parròquia massanenca i tots els restaurants. I que cadascú pugui promocionar el seu negoci i els que comencen, donar-se a conèixer. Cada any s’ha de variar i fer propostes diferents del que tenim a la carta.

Com ha anat els altres anys?

Bé, tampoc no és cap bogeria, ja que és un mes de temporada baixa, però bastant bé, de veritat.

Com crea l’oferta?

Una mica amb el que tenim al costat, el producte de proximitat, també alguna carn i alguna verdura de tardor com pot ser el moniato. L’ideal és aprofitar els productes quan és la seva temporada.

Què és el que més valora d’un restaurant?

La matèria primera amb la qual es treballa i de quina manera es cuina. També és important l’atenció del servei i que sigui familiar. L’ambient i la decoració també són dos factors que cal tenir en compte. I així es crea el restaurant ideal.

I d’un plat?

Sempre dic que menys és més. El producte del plat ha de ser de qualitat, es nota quan és bo i quan no. La decoració del plat no és tan important.

Concretament, quina és la seva feina?

Faig la gestió dels restaurants i dels esdeveniments que surten a Món Bohemi i també dono suport a la cuina. També ajudo en el tema dels menús a Malandra. Al final, sempre s’ha de fer una mica de tot.

Quin és el seu menjar preferit?

La carn és la meva perdició, com a bon argentí que soc. La tira de rostit m’agrada moltíssim, és un tall que hi ha entre les costelles i és típic d’Argentina. En portar os i fer-se durant hores queda molt tendre.

Quina és la major dificultat de tenir un negoci?

Trobar personal qualificat és el que més costa. En no tenir escola de cuina al país es fa complicat. Amb el tema de la pujada de preus en el lloguer és difícil trobar gent que vingui de fora. També és complicat pagar el lloguer dels negocis perquè cada vegada és més elevat.

Com ha sigut la seva trajectòria professional?

Vaig treballar a l’Argentina a diversos restaurants i vaig estar també a Figueres i a Roses, treballant en uns locals. Quan vaig arribar a Andorra vaig començar a treballar al Refugi de la Fondue, a Arinsal, i després ja va néixer el projecte de Món Bohemi. I fa cinc anys vaig tirar endavant Malandra, per fer una cosa diferent.