“Si apostem pel projecte, acabarem aconseguint coses”

Com va començar amb la música?

Vaig començar amb quinze anys. Tenia una guitarra per casa i vaig mirar un tutorial a YouTube per tocar-la. Des de llavors em vaig enganxar i m’he passat els últims cinc o sis anys tocant dues hores al dia.

Com es va formar Black & White, Digital?

Jo a la universitat tenia un grup de música, però amb la covid ens vam separar i vaig tornar a Andorra. Llavors vaig voler ajuntar-me amb els meus amics de tota la vida, el Pablo i el Sergi. El Sergi ja sabia tocar la guitarra, però el Pablo no en tenia ni idea de tocar la bateria i li vam donar uns plats perquè aprengués a tocar i poder formar la banda.

Quin estil tenen?

Ens agrada barrejar molts estils musicals: rock, una mica de funk, progressiu, psicodèlic, indie… Tenim de referències grups com Pink Floyd, The Strokes, Arctic Monkeys, King Krule... Una mica de tot.

Quins objectius tenen marcats?

A curt termini fer l’àlbum, que ja l’estem produint i a veure si el traiem l’any que ve. A llarg termini ens agradaria viure d’això perquè és el que ens apassiona. La conclusió a la qual he arribat és que si vaig fent grups nous no arribarem enlloc, però si apostem fort per aquest projecte, a la llarga acabarem aconseguint coses.

Què podem esperar del disc?

Es dirà Last days of youth i tindrà 12 cançons. Ja tenim totes les demos, però falta gravar-les a l’estudi. Als concerts la meitat de les cançons que toquem són de l’àlbum nou i l’altra meitat són cançons del meu grup antic. El disc sortirà cap a mitjans o finals del 2025 i entremig volem treure tres singles amb videoclip.

Què tal l’experiència dels concerts?

Com que ja tenia experiència amb altres grups, amb Black & White, Digital ha rodat tot molt bé. Des dels primers concerts, que el Pablo feia un any que tocava la bateria només ja ens vam tirar a la piscina i des de llavors que hem fet una actuació gairebé cada mes. També hem venut marxandatge als bolos i l’hem esgotat gairebé tot.

Andorra és un bon aparador per a la seva música?

És complicat perquè no tens un públic tan gran. No és com Barcelona que tens molts locals per tocar, però igualment hi ha espais que promouen la música en directe com la Fada Ignorant o el Món Bohemi i en aquest aspecte, tot i que Andorra és petita, estem molt contents. De fet, tocarem al Món Bohemi d’aquí dos dijous, que és un local que ens ha tractat molt bé.