“Tinc la dèria tant de viatjar com d’escriure”

Per què va decidir escriure aquest llibre?

Bàsicament, perquè em vaig demanar un permís sense sou i vaig marxar sis mesos. Només tenia un vol d’anada a Singapur. Com que estava sola viatjant i com que sempre m’ha agradat escriure, duia el portàtil i anava escrivint les meves vivències. Era el meu moment de relax i reflexió.

Què hi explica?

Una mica de tot. De fet, és com un diari íntim, però amb el viatge inclòs. Explico des que arribo a les ciutats i el que hi veig, si és rural o molt urbana, si hi ha molt comerç, etc. I, després, les experiències que tinc jo mateixa fent el viatge.

Vol fer arribar algun missatge?

No, cap en concret. Parlo de tot: sobre economia, sobre el fet d’estar sol i com es viu, sobre les relacions amb la gent... L’he escrit per a mi, però crec que la gent hi pot connectar perquè hi ha coses que tothom ha viscut. També m’ha ajudat el fet d’escriure una columna aquí al Diari d’Andorra.

I per què li ha posat aquest títol?

Perquè em va costar molt decidir-me a dur a terme aquest viatge, però després m’he adonat que sempre he tingut el fet de viatjar al cap. Tinc aquesta dèria, tant la de viatjar com la d’escriure.

Té pensat escriure més llibres?

No ho sé. La novel·la em costa, perquè tampoc soc lectora d’aquest gènere; em cansen una mica, perquè sempre és tot el mateix. Sí que vull continuar escrivint d’alguna manera, però he de trobar un motiu. M’agradaria fer alguna biografia o alguna crònica de viatges.

Què li aporta l’escriptura?

És com meditar, el moment d’estar amb tu mateix. Quan escrius, fas servir moltes competències de coneixement, també, i això va molt bé per al cap.

Té pendent algun viatge?

Un lloc pendent on anar i que em faria molta il·lusió és l’Iran, però ara no és gaire bon moment per visitar-lo. Soc professora i els dos mesos que tinc de vacances a l’estiu, agafo les coses i marxo. L’any passat, vaig estar a les Filipines i enguany he anat a Indonèsia.

Algun somni per complir?

Si pogués em tornaria a agafar una altra excedència. Simplement, per trencar amb la rutina del dia a dia.

Què diria a un lector de novel·la perquè es passés a un diari?

Les novel·les t’agraden perquè t’acabes identificant amb algun personatge; i als diaris, no amb tots els episodis, però sí que tothom s’hi pot sentir identificat en algun moment o altre.