Isabel Alonso, Artista
“Imprimeixo el moviment del foc dintre de cada làmina”
Va néixer a Madrid, on treballa i viu actualment. La seva recerca es focalitza en el temptatiu de donar forma a l’intangible. Sòlids efímers fluctuen en caixes transparents. L’exposició Vulnerable es pot visitar fins a finals de novembre a la galeria Untitled Art Contemporani.
Què la va portar a començar a crear?
He tingut moltes etapes a la meva vida en què he estat molt perduda, després m’he trobat i al cap d’un temps m’he tornat a perdre i he demanat ajuda. També vaig fer exercicis amb un grup de gent que meditava entorn de l’art i això em va ajudar molt. Vaig tenir una coach d’artista que em va ajudar a trobar la faceta d’obra que estic fent actualment.
És a dir, amb la coach va trobar un fil creatiu?
Sí. Aquesta persona em va proposar fer un exercici que era fer un talismà petit, un objecte que fos fabricat per a mi i que fos una representació d’alguna cosa sagrada per a mi. Llavors vaig començar a treballar i visualitzava un cos transparent que tingués dins una imatge feta d’or.
Com ho va portar a terme?
Després d’investigar com podia fer-ho em van sortir un munt d’obres que es deien “genis” i que eren caixes trasparents on es treballava amb or pur i semblava una imatge daurada que flotava dins la capsa. Abans de treballar amb la coach ja estava treballant amb fum en 2D i llavors vaig recuperar les obres per millorar la tècnica.
Com és el procés creatiu amb el fum?
Atzarós, ja que el foc es mou com vol i llavors imprimeixo el seu moviment dintre de cada làmina. Les meves obres són unes capses acríliques amb unes làmines transparents dintre que és on queda imprès el foc. Al posar diverses làmines unes darrere les altres es crea una imatge en tres dimensions. És una interacció entre el foc i jo, és com una conversació.
Vol fer arribar algun missatge?
Cap en concret, simplement és una sortida fora de la meva obsessió i un compromís amb mi mateixa que és com bregar amb el dolor, el sofriment. El negre del fum representa expressions de la meva vulnerabilitat que en lloc d’amagar-la vull mostrar-la, apropar-la i digerir-la i per això exposo en caixes transparents taques de fum negre.
Llavors és com la seva teràpia?
Sí, després de fer-ho em sento millor.
A on li agradaria arribar?
M’agradaria acabar sent una persona que ho accepta tot, el bo i el dolent de la vida i sense cap judici i amb pau.
Com ha sigut la seva trajectòria?
He sigut retratista i he pintat moltíssims murals a hotels, restaurants i paradors nacionals. Després vaig voler dedicar temps a la meva obra i és quan vaig començar a treballar amb l’or, el vermell i el negre.