“Vaig aprendre a jugar com un noi i gaudeixo més amb nois”

Com comença a l’aigua?

Amb tres anys els meus pares van apuntar-me a natació, i després vaig seguir dos anys al CEO d’Ordino a l’escola d’aigua, on fèiem mitja hora de natació i mitja de waterpolo, i quan van deixar d’oferir-ho vaig anar al Club Taurons d’Encamp.

I com va anar el canvi?

Havia tingut un parell d’anys de base, sabia les normes, els objectius... tot era més rodat. A més, allà hi havia un equip format, material, porteries, i al CEO no.

Quin balanç fa del pas pels Taurons?

Molt bo. L’única pega era que no hi havia equip femení, era mixt i jo era l’única noia, però era la meva normalitat i no va fer-se estrany en cap moment.

Però arriba un dia que ja no poden competir junts.

Sí, quan vam passar a cadet. Va ser un xoc perquè ja no podia competir, i aquella va ser la primera dificultat, però vam adaptar-nos bé perquè els nois tampoc van competir i entrenàvem igual amb les mateixes ganes.

No deuria ser fàcil...

Primer vaig pensar, què faig? Però va ser fàcil d’acceptar.

Quan va a València tenia clar que volia seguir al waterpolo?

Sí, tenia l’espineta clavada de voler un equip femení, i vaig trobar un club allà.

I era molt diferent?

Era un caliu diferent, ni millor ni pitjor, diferent. Jo tinc un bon rècord dels anys que vaig jugar amb nois.

Estudia un doble grau, costa compaginar-ho amb l’esport?

Sí, sobretot enguany, que tinc un horari més estricte, i estic pensant si abaixo una mica el ritme.

Després de jugar tant temps amb nois, va ser un canvi molt gran fer-ho només amb noies?

El més complicat era adaptar el joc d’abans al femení. El masculí és més explosiu, i el femení més de contacte i no de tanta força. Ara, dos anys després, prefereixo el joc dels nois.

Era quasi sempre l’única noia.

Sí, i vaig aprendre a jugar com un noi, i gaudeixo més jugant amb nois. Hi havia dies que a l’equip entrenàvem juntament amb el masculí, i gaudia més el partit de l’entrenament que el del cap de setmana.

Es veu tornant al Taurons?

No sé on acabaré en deu anys, però estic pensant a formar-me com a àrbitra per seguir lligada a l’esport.

El waterpolo serà als Jocs dels Petits Estats de Mònaco. Què pot suposar?

Crec que serà un xute, i que l’esport evolucionarà, i tant de bo poder jugar i representar Andorra.