“Aprofito la música per superar les meves batalles internes”

Com van ser els seus inicis?

Amb 14 anys vaig entendre el rap d’una manera més profunda. En principi tothom coneix Eminem, però gràcies al meu germà, que té dos anys més, vaig aprendre bastant del rap que escoltava. A l’escola ens vam ajuntar quatre amics i quedàvem a les tardes per rapejar i després ja vaig fer el salt a la música.

Va ser fàcil?

Fa vergonya. Tothom es pensa que el que fa rap és un drogaddicte, però no hi té res a veure. Va haver-hi un moment en el qual vaig comentar a la meva família que m’agradava fer rap i música.

I li van donar suport?

Sí, en tot moment. La veritat és que he tingut sort amb això.

Per què va decidir iniciar-se en el món de la música?

Ja des de petit m’agradava molt la música i tenia il·lusió de cantar als escenaris. Quan vaig veure Eminem i els meus referents argentins com Duki que emplenen escenaris i tots canten la seva música i que quan aixequen la mà els altres també ho fan, vaig pensar, ostres, vull dedicar-me a això.

Està sent com esperava?

En part sí i en part no perquè al final aquí a Andorra costa bastant arribar a ser algú influent. És una afició i, si acaba sent la meva feina, doncs perfecte.

Per què creu que costa tant fer-se un lloc?

Per l’egoisme de la gent i els que opinen: mira, aquest és millor que jo, no hi comparteixo res, es guia molt per amistats i no per talent. A més, la cultura del gènere urbà és poc coneguda al país i, per tant, no és tan recolzada. Recentment s’està donant a conèixer.

Compon les seves cançons?

Sí. Depèn del dia i la inspiració, faig una cançó trista o una de més feliç. Primer les escric i, quan ja les tinc, les retoco, soc molt perfeccionista. Llavors vaig a l’estudi amb el productor per gravar la cançó i editar-la. Per últim faig la portada i penjo el tema. És un procés llarg.

Quines temàtiques tracta a les cançons?

Són coses del meu dia a dia, qüestions personals. O coses que em van passar i en el seu moment no les vaig explicar i ho faig ara. Sempre hi ha una batalla que no has superat i aprofito la música per fer-ho.

Per què s’ha decantat pel gènere urbà?

Pels meus referents com Eminem i Duki; m’agrada molt el que fan. No em veig cantant Pablo Alborán (riu).

A on li agradaria arribar?

M’agradaria emplenar el Bernabéu, per exemple. Arribar a un punt en què la música siguin els meus ingressos mensuals.