Mariona Gustavsson i Laia Bartrina, La Mariona estudia al col·legi Mare Janer, i la Laia, al Sant Ermengol
“M’agrada ser una altra persona durant uns minuts”
Les dues van començar a fer teatre per provar i els va agradar. Amb només 12 anys actuen a l’obra de ‘La Senyoreta’, que s’estrena demà a les 20.30 h al Teatre Comunal.
Mariona Gustavsson i Laia Bartrina
Com va sorgir la idea de participar en ‘La Senyoreta’?
Mariona: Faig teatre a l’escola de la Mercè Canals, a Entreacte i ella va triar dues nenes perquè participessin en l’obra teatral de La Senyoreta i ens va escollir a nosaltres dues.
Laia: Crec que ens va escollir perquè som bones actrius i perquè ens coneixíem les dues de l’escola de teatre i estem bastant unides.
Qui és ‘La Senyoreta’?
M: Maria Lluïsa de Riba Cassany, la darrera hereva de Casa Rossell.
L: Va néixer en el si d’una de les famílies més importants d’Ordino i d’Andorra des del punt de vista econòmic i polític.
Quin paper us ha tocat interpretar?
M: Faig de Maria Lluïsa de Riba Cassany quan era una nena.
L: Faig el mateix paper que la Mariona, dic exactament el mateix i faig els mateixos moviments. El que passa és que un dia actua la Mariona i l’altre actuo jo.
Com és treballar amb els altres companys de l’obra?
M: Al principi era més impactant perquè no havíem treballat en conjunt abans. Ha sigut una bona experiència per conèixer gent nova i treballar amb persones d’altres edats.
L: Quan vaig començar a fer teatre em feia una mica de vergonya i no tenia ganes d’actuar. Però em vaig posar les piles fins que al final em va agradar. Ara gaudeixo amb els companys i amb la Mercè, que és una gran mestra.
Com us sentiu quan actueu?
M: El que m’agrada d’actuar és canviar de personatge i poder-me sentir una altra persona durant uns minuts.
L: Em sento molt bé, m’agrada ser una altra persona durant un temps. El que més m’agrada és sortir a l’escenari i interpretar el meu paper. Quan acabo d’actuar em sento relaxada i orgullosa d’haver actuat.
Teniu algun referent en el món de l’actuació?
M: No tinc cap familiar que faci teatre i tampoc cap referent. Simplement em vaig apuntar a fer classes i em vaig adonar que m’agradava.
L: A mi m’inspira un canal de YouTube que es diu Karina i Marina, una noia que fa de dues germanes sent la mateixa persona tota l’estona.
A què us voleu dedicar en un futur?
M: M’agrada el teatre però més com un hobby potser no per dedicar-m’hi a temps complet. Encara no tinc gens clar què vull fer en un futur.
L: M’agradaria ser actriu i escriptora. Ara estic escrivint el meu primer llibre on es viuen moltes aventures interessants per descobrir.