Jesús Castillo, Artista
“He pintat totes les esglésies romàniques del Principat”
Encampadà de 67 anys que porta tota la seva vida pintant, sobretot el romànic del país. No té cap formació, és autodidacte. Quan va arribar a Andorra va treballar de recepcionista en un hotel i més endavant com a venedor d’electrònica a Pyrénées.
Per què va començar a pintar?
Per avorriment. En unes vacances que van tenir lloc el 1996 m’avorria molt i vaig començar a pintar una postal. Vaig veure que em sortia bastant bé. Tot i això de petit ja apuntava maneres a concursos i activitats.
Què li aporta?
Tranquil·litat, assossec, pau. Es passa el temps d’una manera diferent, quan estic pintant no penso en cap altra cosa, estic com en un univers paral·lel.
Què pinta?
Totes les esglésies romàniques del Principat, a excepció d’algunes petites capelles que per a mi no tenen gaire interès perquè estan massa arrebossades i són molt esquemàtiques per dibuixar. Tot el que tingui pedra m’agrada. I després també faig arquitectura civil, però sobretot el romànic, i arquitectura religiosa i que doni cert tipus de dificultat al dibuixar-la. Ja m’he cansat de fer pedres, la veritat.
I què vol dibuixar a partir d’ara?
M’agradaria fer paisatges. De moment ja he fet la Vall d’Incles.
Quina és la seva tècnica preferida?
Aquarel·la, que és el que faig, i calibrat que són uns retoladors molt finets que hi ha. Al tenir la punta tan prima et permet fer dibuixos molt precisos i m’agrada perquè soc molt perfeccionista.
Quina és la seva obra preferida?
Una de les meves preferides és un detall que vaig fer de Sant Miquel d’Engolasters. M’agrada el detall i la perspectiva, les pedres semblen reals. Quan trobo dificultat en una pintura la deixo durant un temps i després la reprenc. Em va costar un any fer-la.
Hi ha alguna cosa que vulgui destacar de la seva feina?
L’intent de la perfecció i de fer-ho el millor possible i el més fidel a la realitat. No arribo a la perfecció dels grans artistes perquè soc autodidacte.
Li hauria agradat viure de l’art?
Sí, m’hauria agradat però és ben sabut per tots que viure de l’art és pràcticament impossible. Només quatre viuen de l’art i aquests estan afavorits per un mecenes.
Com ha sigut la seva trajectòria?
Ho he fet tot per plaer i per satisfacció pròpia no per vendre ni per ensenyar-li res a ningú. Però quan tens una producció tan gran i cada vegada tens més, sembla que et motiva ensenyar les teves obres a la resta i la feina que fas.