Saúl Larrayad, Psicòleg i ‘coach’

“La por i la vergonya segueixen frenant a l’hora de denunciar”

Fundador de la consultora Tal3ntia i coordinador de l’Escola Europea de Coaching al país. Demà a les 9 h ofereix la formació Com elaborar un protocol per a la prevenció i la gestió de l’assetjament sexual o per raons de sexe, a la Cambra de Comerç.

Saúl Larrayad, Psicòleg i ‘coach’

Saúl Larrayad, Psicòleg i ‘coach’

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

En què consisteix el curs?

La formació vol explicar al detall com s’han d’elaborar els protocols per a la prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raons de sexe, tot seguint la normativa vigent. Cal recordar que a finals de l’any passat es va publicar el Decret 478/2023, que estableix l’obligatorietat de les empreses privades del país de disposar d’aquest document.

Què estableix el decret?

Bàsicament, es marquen unes condicions mínimes i un termini perquè les societats tinguin aquests protocols implementats abans de finals de 2025.

Quines serien aquestes condicions mínimes?

Primer, l’empresa ha de declarar una posició de tolerància zero envers l’assetjament i la discriminació sexual. Després, s’han d’establir objectius generals i específics, definir l’àmbit d’aplicació –que pot incloure treballadors externs, com ara subcontractats, i clients–, i llistar les conductes prohibides. A més, s’ha de crear un procediment d’actuació que inclogui la comunicació de la situació, l’assessorament i la investigació.

Per què és important disposar d’aquests protocols?

D’una banda, per poder gestionar bé els casos d’assetjament quan es presenten, i de l’altra, per prevenir que es produeixin. És a dir, que no parlem d’una mesura simplement correctiva, sinó també preventiva. Per això una part fonamental és la formació i sensibilització de tot el personal de l’empresa.

Què ha de fer una persona que pateix assetjament o discriminació en l’entorn laboral?

Si l’empresa no té cap protocol, cal dirigir-se al departament de recursos humans o, si hi ha confiança, al comandament directe. Si ja té el protocol, aquest normalment estableix un canal de comunicació, com ara una adreça de correu electrònic o un canal extern gestionat per una empresa especialitzada. Aquestes vies garanteixen la confidencialitat de tot el procés.

Encara hi ha reticència a denunciar?

Sí. La por i la vergonya, unides a la manca de canals adequats, segueixen frenant força. Per això la creació d’un procediment segur és clau perquè les persones afectades se sentin protegides. Amb els protocols i les accions de sensibilització, aquestes situacions es podran comunicar i gestionar adequadament.

Hi ha dades sobre quants casos d’assetjament es produeixen anualment a Andorra?

De moment, no hi ha un registre oficial. Tot i això, algunes empreses ja estan activant els protocols, i estem veient que quan es proporciona el mitjà apropiat per denunciar, comencen a aparèixer casos.

tracking