Sergio Garcia, Marxador solidari
“Aconsello les marxes solidàries perquè són salut”
De Barcelona. Quan era jove va estudiar una FP d’automoció. Fa uns anys que es dedica a fer curses solidàries per lluitar contra la distímia. Li agrada el cinema, passejar i fer esport. Ahir va sortir de Badalona a peu i preveu arribar a Andorra divendres.
Quan va començar amb el repte de la marxa cap a Andorra i per quin motiu?
El 2021 vaig iniciar-me amb la caminada de Badalona a Andorra. Vull visualitzar la salut mental, sobretot la distímia, que és la depressió crònica per la qual tinc diverses seqüeles.
Com és?
De petit vaig patir bullying bastant sever i se’m va ajuntar amb l’educació de fa anys, que no era la mateixa que hi ha avui en dia. Anys enrere es feia molta comparació amb el del costat.
Quin consell dona a la gent que té depressió?
Força! que es va sortint a poc a poc, però costa. I sobretot que intentin evadir la ment i fer esport. I si els diuen que cal medicar-se, que ho facin, que és pel seu bé.
Com han d’actuar els pares amb fills amb depressió?
Han de ser conscients per tractar-ho i com abans es faci, millor. S’han de deixar aconsellar i anar amb un especialista.
Quant triga a fer el recorregut?
Aproximadament, cinc dies. Aquesta és la quarta vegada que faig el recorregut. I si Déu vol espero fer-lo altres vegades.
S’ha trobat gent que també fa aquest tram?
No, de fet em sembla que en soc el creador. Durant el recorregut vaig passant per poblacions i em trobo gent que surt a caminar o a fer esport. Alguns sí que m’acompanyen a fer un tros per la zona en la qual viuen. Faig la pujada, de baixada no torno a peu.
Com se sent quan arriba a Andorra?
Estic content i és un moment de glòria que dura poca estona. Però sobretot el que és molt maco són les vivències que experimentes durant el trajecte.
Anima la gent a fer les marxes solidàries?
Ho aconsello perquè és salut, és maco i, a més, pots fer un camí solidari. Aporta moltes coses positives, és un remolí de coses positives, com les sensacions. Tot i així, evidenment, t’ha d’agradar caminar perquè cada dia són uns 40 quilòmetres a la ruta cap a Andorra.
L’esport sempre ha format part de la seva vida?
Sí, he practicat muntanyisme, karate quan era petit, córrer i una mica de natació.
A què es dedica?
Soc vigilant de pàrquing des de fa 11 anys. Abans m’havia dedicat a l’hostaleria.
Com ha sigut la seva trajectòria professional?
M’he dedicat a la cuina treballant en restaurants i hotels.