Mireia Porras, Cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat
“S’ha d’educar en la igualtat des de les edats més joves”
És educadora social, psicopedagoga i mediadora. Té un màster en violència de gènere i familiar per la Universitat de Barcelona. I un altre en treball social i immigració per la Universitat de Lleida. És la representant al Consell d’Europa i a les Nacions Unides.
Mireia Porras
Com va anar el primer Fòrum de salut mental i gènere?
Al primer Fòrum de salut mental i gènere que va organitzar Cooperand amb Llatinoamèrica el 7 de novembre es van fer dues taules de debat. A la primera hi havia professionals de l’àmbit de salut, educació i igualtat. A la segona hi havia dues psicòlogues de Cooperand que operen sobre el terreny.
En què es va centrar vostè?
Em vaig centrar a com afecten les desigualtats en la salut mental de les dones i també relacionat amb la violència de gènere, les conseqüències que representa per a les dones i els fills. Vaig destacar el fet que a la franja d’edat de 16 a 20 anys continuem tenint dones que pateixen violència de gènere, fet molt preocupant. Un factor desencadenant és l’ús actual que existeix entorn de les noves tecnologies i xarxes socials.
Del 2023 al 2024 hi ha hagut un augment de casos de violència de gènere, a què creu que es deu?
En els últims anys els casos han anat augmentant. Pensem que està relacionat amb tota la tasca que s’està fent quant a prevenció. Els professionals que estan formats detecten més casos i, per tant, deriven al servei.
Com s’ha de conscienciar els nens per evitar aquestes situacions?
Des de les edats més primerenques ha d’haver-hi una educació en relació amb tot el que té a veure amb la igualtat. Ha de passar per les escoles, però també és una feina que s’ha de fer a casa.
Com actuen quan reben casos de violència de gènere?
Els casos poden arribar per pròpia iniciativa o bé per derivació d’altres professionals. Un cop entra una dona al servei se li assigna una referent i li explica tota la situació del maltractament. I a partir d’aquí es fa un diagnòstic i s’escull amb la dona què és el que vol fer.
Què és el que més els costa a les dones que n’han patit?
El que més treballem amb elles és la dependència emocional que generen envers el seu agressor, perquè en alguns casos aquests també són els pares dels seus fills.
Quines edats són les que més atenen?
Entre 20 i 40 anys, és la franja amb més dones. Però també en trobem de més de 40 i de menys de 20, que és la franja que més ens preocupa, ja que són dones molt joves que ja estan patint violència de gènere.
Fins a on li agradaria arribar?
Vull continuar fent accions entorn de la igualtat perquè per a mi és el màxim objectiu. És el que m’agrada i és el que professionalment vull continuar fent.