Núria Montes, actriu

“Em crec la realitat del personatge i la seva situació”

Ordinenca d’origen. Va estudiar a l’Institut del Teatre i actualment està cursant un màster de gestió cultural per la UOC. El 21 de novembre s’estrena l’obra de teatre ‘Benvinguda a la realitat, una nit amb Aura Puig’, basada en el llibre de Lara de Miguel.

Núria Montes

Núria MontesQuim Viladrich

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per què es va decantar pel món de l’actuació?

Va anar sortint de manera automàtica. Els pares em van apuntar a teatre i vaig descobrir que m’agradava moltíssim i que en gaudia molt. Quan era petita em divertia aprenent els diàlegs de les pel·lícules.

Va tenir alguna influència?

Casa meva té un vessant molt de la faràndula, els besavis materns es van dedicar al teatre tota la vida. El pare també havia fet molt teatre de jove. Però aquests fets no em van influenciar mai perquè ho vaig descobrir quan ja havia començat a fer teatre.

Quin és el personatge que més li agrada de tots els que ha interpretat?

N’hi ha un que és bastant recent i l’he suat moltíssim, que és d’un curtmetratge de contraban dirigit per David Haro i Gerard Navalon. No sé quan s’estrena i es titula La Dama Blanca, on vaig tenir la sort d’actuar amb Jordi Sánchez. El personatge em va portar fins a llocs que com a actriu encara no havia experimentat.

Com se sent quan actua?

Quan actuo és el més similar a quan un nen està jugant, aquesta és la sensació que tinc. Quan actuo no existeix res més, em poso molt en el paper i em crec la realitat del personatge que interpreto i la seva situació i la visc.

Com és el personatge de l’obra ‘Benvinguda a la realitat, una nit amb Aura Puig’?

Aquesta obra parteix de la novel·la de Lara de Miguel. Aquest projecte parteix d’un exercici de com analitzo l’obra de la Lara. Actualment, es parla molt de feminisme, però no totes partim de les mateixes desigualtats. El personatge principal, Aura Puig, és una metàfora per parlar sobre diferents coses de la societat: la primera vegada que vas sentir la pressió estètica, quan et vas trobar en una situació de desigualtat en l’àmbit laboral, etcètera.

De què tracta l’obra?

Va de feminisme, de desigualtats, de patriarcat, és un viatge per les diferents etapes de desigualtat que han patit totes les dones. I des del meu punt de vista, ja que no puc abraçar totes les desigualtats del món.

Quins són els seus referents?

Una persona que m’ha marcat dalt de l’escenari és Isabelle Huppert. També m’agrada Angélica Liddell i Kristen Wiig, amb punts d’humor ideals.

Fins on li agradaria arribar professionalment?

Viure rodejada de teatre, d’actuació, de cinema, de direcció... M’agradaria que no em faltés mai la feina. I en els pròxims anys m’agradaria fer més rodatges perquè amb La Dama Blanca vaig gaudir molt.

tracking