Martín Blanco, Artista visual
“La professió d’artista va començar a Andorra”
Argentí que ja fa 18 anys que viu a Andorra. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Buenos Aires. Des del 2011 treballa de professor d’art. L’exposició ‘Dies Irae’ estarà oberta al públic fins al 22 de febrer a l’Espai Caldes.
Martín Blanco
Per què va començar en el món de l’art?
No he parat mai de dibuixar i amb 18 anys vaig triar fer Belles Arts.
El va influenciar algú?
No, ningú, soc l’únic de la família que he evolucionat en l’àmbit artístic. No ho he heretat de cap familiar.
Què li aporta pintar?
Treure les coses que porto dintre, els problemes i les inquietuds. També depèn de com et plantegis la sèrie en la qual estàs treballant o alguna obra determinada en la qual vols donar un missatge concret.
Quins són els seus referents?
Miquel Àngel, Caravaggio i Salvador Dalí, perquè m’encanta el seu realisme. També m’agrada molt Giger, que és qui va crear Alien.
Creu que la cultura s’explota suficientment a Andorra?
Tot és millorable, però el que més em sorprèn és que hi ha molta gent fent moltíssimes coses diferents del món de la cultura. Sí que és cert que hi ha una manca d’espais per als artistes, ja siguis músic o artista.
Què tracta a l’obra ‘Dies Irae’?
Vull reflectir que totes les generacions tenen els seus paradigmes, els seus valors i les seves feines. Al final m’he adonat que canvien més les maneres que les formes. Els conflictes al llarg de la història han sigut sempre més o menys els mateixos. He representat temes que tenen a veure amb l’actualitat, però la representació visual té condició amb simbologia de la mitologia.
Per què el nom ‘Dies Irae’?
Perquè és un poema llatí del segle XIII que parla de l’apocalipsi. La traducció literal és el dia de la ira. I em fa la sensació, contràriament al que es podria pensar, que tothom està cada vegada més emprenyat i s’ofèn per tot.
Com ha sigut la seva trajectòria?
El 2001 després d’acabar la carrera universitària vaig marxar cap a Barcelona i no vaig produir res, honestament. Vaig fer alguna exposició, però m’ho plantejava d’una altra manera. El 2007 vaig arribar a Andorra i vaig trobar el meu propi estil i discurs, i la manera de desenvolupar les idees. La meva professió d’artista va començar a Andorra.
Fins a on li agradaria arribar?
No tinc res al cap, intento viure sense expectatives i gaudint del que més m’agrada, que és la producció de l’obra.
Què és l’art per a vostè?
Per a mi és la fusió d’un discurs representat amb tècnica. No pot haver-hi art sense discurs i tècnica, és la base principal.