Marcos Reina, Entrenador de l’FC Ranger’s
“El nostre principal objectiu és classificar-nos per a Europa”
És el tècnic de l’equip revelació de la Lliga Multisegur que, juntament amb el líder –Inter Escaldes–, no coneix encara la derrota. Un projecte mexicà a Andorra, amb ganes de créixer i de jugar a Europa. Va estar uns mesos a l’FC Andorra, amb Ferran Costa.
Marcos Reina
Un inici espectacular de lliga. Sou candidats a guanyar-la?
Això són paraules majors. Ara bé, ho intentarem, evidentment, però el nostre principal objectiu és classificar-nos per a una competició europea.
I arribats a les darreres jornades, si encara sou allà, què?
Si som capaços d’aguantar el ritme a l’Inter, queda clar que voldrem ampliar el repte i buscar el premi gros, però és molt complicat. També li dic que no signo res, eh?
El Ranger’s és l’equip revelació sense cap discussió.
Em vaig trobar la plantilla gairebé formada quan vaig arribar i sí, teníem la il·lusió de fer-ho molt bé. Hem anat competint i aconseguint resultats i, tot i tenir baixes importants com la de Salomón Obama, la trajectòria és força positiva.
Quina creu que està sent la clau de l’èxit?
Una barreja de diverses coses però, evidentment, sense jugadors de talent no s’aconsegueix res. Els entrenadors no som mags, i tenim una bona plantilla i un grup de jugadors amb ganes de transcendir i de donar-se a conèixer.
El projecte és mexicà. Com hi arriba vostè?
La propietat té diferents socis i un d’ells, el cap més visible, és Marco Fabián, l’exdavanter internacional mexicà. Tenen la intenció de portar jugadors joves a Andorra que potser no tenen protagonisme a la Lliga MX i aquí en poden tenir. Jo vaig estar uns anys entrenant a Mèxic i tenia relació amb Fabián.
El Ranger’s és conegut a Mèxic?
Sí, sí! No menteixo si li dic que té tirada. Allà crida molt l’atenció que a Andorra hi hagi un equip competint a la lliga nacional format per mexicans i amb propietat mexicana. A més, els atrau la possibilitat que puguin jugar a Europa, és clar, i si ho aconseguim farà molt de soroll allà, segur, i atraurà molta més gent.
Per què la seva etapa a l’FC Andorra va ser tan breu?
Hi vaig arribar amb Ferran Costa, com a segon, la temporada passada. Per a mi, es tractava d’una gran oportunitat. Però, en el dia a dia, tant ell com jo vam anar veient que érem massa diferents, que teníem personalitats i maneres de treballar desiguals. Així que vam decidir que el millor era que cadascun fes la carrera per la seva banda. Sense res més.
I com arriba un periodista esportiu a ser entrenador?
Sempre he estat un fanàtic i un malalt del futbol, i des de ben jovenet ja entrenava petits. La crisi del 2008 i quedar-me sense feina va ser la porta d’entrada per apostar definitivament per ser entrenador.