“A la comèdia s’arriba d’una manera molt casual”

Com van ser els seus inicis?

Els primers passos els vaig fer a l’escola i a l’institut perquè es fan grups de teatre. A la comèdia s’arriba d’una manera molt casual, no hi ha cap manera establerta. No hi ha cap mena de formació i cadascú hi arriba en el format que arriba. La gent jove està ubicada en el format de les xarxes socials, per exemple.

Com va començar?

Primer vaig ser músic i a poc a poc vaig presentar les cançons en clau de comèdia i a la gent li agradava, i llavors em vaig anar endinsant en l’àmbit humorístic.

Ha estat fàcil destacar en aquest món?

Fàcil, no, ja són 25 anys de carrera. Ha sigut un camí progressiu que al final també és una cosa agradable perquè és com si el teu millor moment encara no hagués arribat. I sempre penso que el millor ha d’arribar, ja que és un creixement constant.

Quin és el secret per fer riure?

És complicat saber-ho, la comèdia és un art que no es pot estudiar gaire, però sí que pots tenir experiència per saber quina és la teva manera de comunicar l’humor. No hi ha conceptes genèrics per fer riure. La comèdia és una cosa molt íntima i neix de dins d’un mateix.

Què tracta a l’obra d’‘Escocía’?

Parlo en clau d’humor del drama que suposa el fet de fer-se gran, que és una merda.

Per què?

No conec ningú a qui li faci il·lusió el fet de complir anys. Només t’agrada quan ets un nen petit, però després t’adones que no volies. És una manera de reconèixer que cada cop ens queda menys per patir perquè estem més a prop de la mort.

Té èxit?

Sí, molt. Fa tres anys que l’estem representant per tot Espanya, sobretot a Catalunya. Vam estar a Andorra fa uns anys i ens van acollir molt bé, també.

Com és el món de l’actuació?

Una mica similar i té a veure molt amb la persona més enllà del professional.

Es queda amb l’humor o l’actuació?

La interpretació m’ha interessat menys tot i que l’he tingut molt present. És un àmbit en el qual treballo quan se’m demana, però expressament fer alguna cosa que no sigui comèdia, no, perquè hi tinc menys interès.

Fins on li agradaria arribar?

No tinc cap rumb fix i deixo que la vida em sorprengui.