“El pas del temps és això: som més conscients de les coses”

En quin punt arriba el grup al nou disc? Amb més maduresa?

La paraula maduresa no va sempre lligada a l’edat. I en aquest cas hi ha hagut un procés de maduresa al marge de l’edat. Això té a veure amb la manera en com hem fet aquest disc i el punt d’on veníem: la celebració del Ben endins. Per celebrar aquell disc, vam remasteritzar-ne les cintes i vam revisitar les cançons. Vam decidir involucrar-hi una sèrie d’amics: el Santi Balmes, la Beth, la Suu... Nosaltres érem els convidats a les pròpies cançons. Sense fer això potser no hauríem arribat a Ànima animal.

És cert que les col·laboracions tenen un pes molt important.

Sí. Vam convidar diferents artistes a crear el disc i això fa que aquest treball sigui diferent, que la sonoritat s’ampliï. Un exemple: la feina de creació de les cançons que canto amb la Yolanda Sey i la Beth és del Josep i meva, però sempre vam pensar en elles. Són grans intèrprets, les millors veus que podem tenir. En canvi, amb el Santi Balmes o el Xarim Aresté sí que hi ha hagut un treball conjunt de composició, de lírica.

Considera que Sopa de Cabra és una banda transgeneracional?

Aquesta és la nostra realitat, un dels trets distintius. La gent jove ens diu que Sopa era un dels grups que sonava al cotxe, el grup on es podia trobar tota la família. La il·lusió sempre ha estat fer cançons que serveixin a tothom, fins i tot a aquells que no han nascut. Per això sempre he fugit dels elements quotidians a les lletres.

Els textos del nou disc són elementalistes, en el bon sentit.

Sempre m’ho han dit. Apareixen molt la lluna, les estrelles, el sol. Aquests elements ja existien fa milers d’anys. Són elements simbòlics per explicar coses que pugui entendre algú que escolti una de les nostres cançons en el futur. També és una actitud vital. Som part de la natura i sembla que n’hem desconnectat. Ens hem desnaturalitzat. Tractem el planeta com si fos una cosa infinita.

Les cançons del disc són col·lectives, però n’hi ha alguna que tingui una marca personal especial?

Temps de sega té aquest punt. És la cançó que faig amb la Beth i és la primera que vaig escriure per al disc. És un tema que em recorda com feia les cançons abans, amb mitja hora, com ara El boig de la ciutat. En aquest cas, vaig escriure més de quaranta lletres. El pas del temps és això: som més conscients de les coses. Veus totes les direccions possibles de la cançó i la necessitat de provar-les.