Jordi Casellas, President de la FADEA i tirador d’arc adaptat
“Visc content, no amb el que m’ha passat, però ho accepto”
Va perdre la vista el 2000, i des del 2012 practica tir amb arc adaptat, en què acaba de superar la seva millor marca personal, amb 368 punts, i se situa entre els millors del món. A més, presideix la Federació Andorrana d’Esport Adaptat.
Jordi Casellas
Acaba de fer la seva marca personal. Satisfet?
I tant. Va anar bé, perquè no fa gaire no arribava mai a 300. Al Campionat d’Andorra vaig fer-ne 330, i ara 368, que ja està dins del club dels millors del món.
Hi ha marge de millora?
Fins no fa gaire, estava sobre 285, i ara vaig millorant i em situo entre els sis millors del món. És cert que no som gaires, uns 50, però estic satisfet.
Des de quan practica tir amb arc?
Va ser el 2012. El 2010 vaig perdre la vista i vaig incorporar-me a la FADEA. Vam anar provant esports, i al final vaig quedar-me amb aquest.
Presideix la FADEA. Quin estat de salut té l’entitat?
Anem fent i estem satisfets de com van les coses. Tampoc podem fer gaire més, perquè no tenim tanta gent afiliada, ja que estem sobre una trentena. Però els membres estan contents, perquè més enllà de l’esport, fem més coses.
Com quines?
Jo vaig entrar-hi amb vint-i-vuit anys, i desconeixes tot el nou món: no saps què fer, no vols socialitzar. Al final, a través de l’esport, ajudem les persones a integrar-se i, a més, exercim una funció social, perquè mitjançant l’esport fem que la gent no se senti diferent.
Govern preveu tenir creat aquesta legislatura el Comitè Paralímpic. Què li sembla aquesta iniciativa?
Ara tenim el mandat del Govern per exercir les funcions de Comitè Paralímpic, però si el creen, benvingut sigui. El problema és que som un país petit, i ara mateix només hi ha una persona que competeixi, el Roger Puig. Si el creem, potser quan ell ho deixi, si no ve ningú al darrere, veiem que l’hem fet per res.
S’hi veu, en uns Jocs?
S’està estudiant que el nostre esport entri a Los Angeles. És clar que m’encantaria. A Londres 2012 vaig ser-hi en el meu primer any de president de la FADEA, per acompanyar el Toni Sánchez, i va ser una experiència espectacular.
Forma part també de l’Associació de Discapacitats Visuals i Auditius d’Andorra. Queda feina per fer al país?
Potser està tot molt enfocat en la gent amb problemes de mobilitat, però jo personalment no tinc gaires queixes. Treballo, i només aquest fet ja és molt important, i em desplaço amb un gos pigall.
Però no deu ser tot tan fàcil.
Si vull anar a llocs nous ho he de fer amb algú perquè el gos pigall no és un GPS. Però jo visc content, no amb el que m’ha passat, però ho accepto i prou.