“Es reien de mi, em cridaven i m’empenyien pels passadissos”

Quan va començar a patir bullying i què li feien?

Va ser només entrar al Lycée a sisè de primària. Els pares m’havien tallat els cabells molt curts per poder desfer-se dels polls que havia agafat a primària. Els nens em van començar a dir marimacho i que era un nen. Es reien de mi, em cridaven a l’orella i m’empenyien pels passadissos.

Ho va explicar als pares o a algun professor?

Ho vaig comentar a un professor de l’escola i em va dir que eren coses de nens i que no patís. Els dos anys que vaig coincidir amb el meu germà tenia sort perquè m’ajudava, però després ja em vaig quedar tota sola.

Com ho va superar?

Vaig decidir marxar de l’escola quan vaig acabar l’ESO, li vaig dir a la mare que no estava bé. Llavors vaig marxar a Aixovall per continuar amb els estudis i al cap d’un temps vaig començar a treballar de cuinera.

Què va fer per marxar de l’escola?

Em van fer escriure una carta amb els motius sobre per què volia marxar. Vaig escriure que patia bullying i el director em va dir que no podia donar aquesta carta perquè volia dir que ells no feien res. Lamentable. Em penedeixo de no haver mantingut la versió real i posar que marxava per buscar feina.

Els pares haurien d’educar millor els fills per evitar aquestes situacions?

S’ha d’educar els pares i també els nens des que són petits per explicar-los què és l’assetjament i què està bé i què no. Als pares també se’ls ha d’educar perquè a vegades no saben com són realment els seus fills, segons amb qui s’ajunten.

Què diria a un nen que fa bullying?

Se li hauria de fer entendre a veure si això li agradaria que li fessin a ell. I després analitzar per què ho està fent. Si no s’arriba enlloc s’hauria de fer una reunió amb els pares perquè potser el nen no sap veure que està malament o trist.

Està preparant un llibre col·laborant amb l’ADJRA. Expliqui’ns-ho.

Buscarem testimonis que vulguin parlar de manera anònima perquè expliquin els casos reals que han patit de bullying per fer un recopilatori. Jo també aportaré el meu testimoni.

Com va sorgir el projecte?

Em va trucar Sandra Cano perquè li vaig donar l’últim llibre que vaig escriure. Em va comentar que seria interessant fer un llibre amb veus reals d’aquest problema, que encara que sembla visibilitzat no ho està, i encara hi ha molt tabú. És com si estiguéssim tots contra el bullying, però a l’hora de la veritat ningú hi fa res.