Sabela Simón, Artista i professora
“Som temps i energia i m’agrada viure el present”
Va estudiar Belles Arts i es va especialitzar en l’àmbit d’instal·lació escultòrica. Fa 20 anys que treballa a l’Escola andorrana i ara exerceix a Encamp de professora de plàstica. ‘Poètica en el temps’ és la seva exposició fotogràfica i es pot visitar a l’Espai Galobardes fins al 28 de febrer.
Sabela Simón
En què consisteix l’exposició?
S’anomena Poètica en el temps, poètica perquè treballo molt en la poesia visual i el temps perquè és el fil conductor de tot el que he treballat. Treballo molt amb la metàfora i he fet una reflexió del concepte i sentit del temps en els seus diversos llenguatges. He creat imatges poètiques on poso temes que m’interessen com, per exemple, el concepte del temps en la mitologia grega.
Per què dona tanta importància al temps?
Una experiència personal m’ha fet repensar sobre el temps. Som temps i energia i m’agrada molt viure l’instant present perquè és l’únic real. Sempre portem una càrrega del passat o ens projectem en el futur i oblidem la màgia de l’instant present.
Vol fer arribar algun missatge amb les fotografies?
Les fotografies són molt poètiques i suggestives, evocadores. Aleshores, no vull tancar un tema, m’agrada que cada espectador rebi una emoció oberta i no pretenc imposar un missatge concret.
Què li aporta l’art?
Medicina. Crec que la feina dels artistes des del punt de vista personal és una necessitat per transformar tot el que han viscut i també és una font de sanació perquè podem utilitzar altres llenguatges més enllà dels racionals. M’aporta molta satisfacció i m’ajuda a expressar-me.
Quins són els seus referents?
Soc molt associativa i ho faig amb referents d’altres àmbits. En la poesia visual m’han marcat molts escriptors del realisme màgic, com pot ser Julio Cortázar o Gabriel García Márquez. També tinc molts referents musicals, m’agrada molt el flamenc perquè em dona coratge i també el jazz. Els meus pares també són referents amb el seu exemple de vida.
Quan crea es posa música de fons?
No, però puc haver escoltat una cançó que el missatge d’aquesta em dona una idea per després recrear-la en una fotografia, per això el poder associatiu.
Com és el seu dia a dia com a professora?
Vaig molt feliç a treballar i em sento molt afortunada de poder desenvolupar una vocació que m’agrada moltíssim. Aquest any és nou per a mi a l’escola andorrana de secundària d’Encamp, que tot i haver rebut crítiques sobre conflictes que passen, per a mi són problemes del dia a dia, on la primera escola és a casa. Treballo a gust i m’agrada treballar amb adolescents.
On vol arribar?
Vull continuar sent feliç, tenir salut i sentir-me lliure.