“Per trobar un habitatge bo has de pagar una barbaritat”

Quan va arribar a Andorra i per quin motiu?

Hi vaig arribar el juny de l’any 2019. Hi ha dos motius clau, un és la fiscalitat, el motiu estrella pel qual ve la gent a Andorra. I l’altre pel meu fill, perquè freqüentava males companyies a Espanya i se li havia de fer un tall i gir radical, i què millor que portar-lo a un altre país, i com que li agrada molt esquiar va estar encantat.

Com va anar la paperassa en arribar?

Vaig tenir molta sort perquè vaig trobar una gestoria que em va arreglar molt bé les coses. No vaig tenir cap problema amb això, però sí que va ser més complicat obrir un compte bancari perquè aquí pràcticament t’ha d’acceptar el banc.

Troba que hi ha processos que s’haurien de simplificar?

Aquí, a Andorra, ja s’estan fent moltes coses online, sobretot de caràcter empresarial, i això és molt bo. El problema que tenim molts espanyols que vivim aquí és que no parlem català, que també és una obligació nostra quan ja fa cert temps que estem al país.

Què és el que va trobar més difícil en aterrar?

Aquí està molt complicat el tema de la vivenda. Em vaig quedar sorpresa amb els preus de lloguer d’un pis, per trobar alguna cosa realment bona has de pagar una barbaritat.

Va ser bona la seva adaptació?

Molt bona. Estic tan contenta de viure a Andorra que no crec que torni mai a Espanya. M’agrada molt el país per l’esquí, la muntanya, la seguretat i la gent encara té valors.

Què és el que més li agrada?

La natura d’aquí és increïble i només sortir de casa tinc un sender per anar a passejar, és espectacular.

En què treballa?

Soc youtubera, influencer i creadora de contingut al món de les finances, em dedico a la borsa i als mercats financers. En paraules tècniques, soc una trader.

En què consisteix?

M’ocupo de la compravenda d’actius i derivats financers amb l’objectiu de treure el rendiment més gran d’aquestes transaccions, segons les condicions del mercat. Com que treballo amb internet i un ordinador soc nòmada digital.

Sempre s’ha dedicat a això?

No, abans era funcionària pero als 28 anys em van detectar un càncer de mama. El fet de no estar rebent el que esperava després d’haver fet cinc anys de dret i quatre d’oposicions em va fer replantejar les meves creences i vaig prendre la decisió que si aconseguia viure i els metges em donaven la vida, jo canviaria la meva.