Lola Durán, Comissària d’exposicions i crítica d’art
“Kandinsky podia traduir la música en formes i colors”
Doctora en Història de l’art i Cultura visual per la Universitat Autònoma de Madrid, és comissària de l’exposició sobre l’obra gràfica de l’artista rus Vassili Kandinsky que el Centre d’Art d’Escaldes Engordany acollirà fins al 8 de març del 2025.
Quines peces podran contemplar els qui visitin l’exposició dedicada a Kandinsky al CAEE?
Podran conèixer l’obra gràfica d’un dels pioners de l’abstracció. És un recull d’una seixantena de peces que permet fer un recorregut cronològic per la trajectòria de l’artista.
La mostra està estructurada en tres parts.
Corresponen a tres etapes en la vida artística de Kandinsky. La primera agrupa un conjunt de xilografies datades entre el 1903 i el 1913. Formen part d’una col·lecció titulada La nit, encara amb un llenguatge figuratiu. Són imatges místiques inspirades en els contes de fades.
I la segona?
Hem de situar-nos al final de la Primera Guerra Mundial. Després del triomf de la Revolució d’Octubre Kandinsky col·labora amb el nou govern bolxevic. Com que topa amb la línia estètica oficial, massa encotillada, el 1922 aprofita una oferta de Walter Gropius per donar classes a l’Escola de la Bauhaus i es trasllada a Alemanya. D’aquest període, que s’allarga fins a l’auge del nazisme el 1933, l’exposició recull un conjunt d’obres en què Kandinsky ja ha desenvolupat un estil abstracte, fet de colors vius i formes geomètriques.
Per què l’estil del pintor rus fa aquesta evolució?
Una influència clau va ser la música. Kandinsky era un melòman i, a més, era sinestèsic. Podia traduir la música en formes i colors. La música, que Kandinsky considerava “la mestra més important”, és l’art abstracte per excel·lència.
Què recomanaria als qui encara tenen una mica de por de l’art abstracte?
La pintura abstracta prescindeix del referent a un objecte del món real, com fa la figuració, per fixar-se en la línia, el color i la forma. És l’essència de la pintura. El consell que els puc donar és que contemplin les obres sense prejudicis i que deixin sorgir les sensacions i les emocions que els susciten. D’altra banda, penso que la primera part de l’exposició, en què el llenguatge encara és figuratiu, pot ser una bona via d’entrada a l’univers artístic de Kandinsky.
Fèiem un repàs per les tres parts de la mostra. Què podem trobar en la tercera?
L’auge dels nazis al poder a Alemanya força Kandinsky a exiliar-se. Les seves obres són perseguides i, en alguns casos, destruïdes perquè són considerades exemples d’art “degenerat”. Es trasllada a París, on morirà el 1945. En aquestes darreres obres s’observa la influència de la ciència, ja que incorporen formes orgàniques.