“M’agraden els bitxos, a casa tinc eriçons i estic criant cucs”

Què volia ser quan era petita?

Artista, dibuixant i veterinària. Pintar i estar amb els animals era el que més m’agradava.

D’on li ve la passió per l’art?

L’art sempre ha estat molt present a la meva vida en tots els formats, música, cinema, escultura i manualitats. Tinc una ment molt plàstica i m’agrada fer les coses per mi sola.

Ha fet més coses relacionades amb l’art?

Sí, moltes. He treballat fent cine i també en publicitat. Em vaig formar en especialista de cinema, els que doblen els actors en les escenes de risc (llençar-te per les escales, atropellaments, baralles, etc.). Tot això ho vaig fer a Madrid. I després vaig tornar a Andorra per fer classes de teatre.

Per què va decidir tornar?

Soc molt dispersa i abans de fer el que s’ha de fer volia fer el que tenia ganes de fer. Quan vaig formar la meva família, que és el que volia, vaig tornar a Andorra perquè hi havia la meva mare, la meva germana.

Influències a casa respecte al món artístic?

No trobo que sigui una influència si no més aviat crec que és genètica. El meu pare és un dibuixant i escultor espectacular, a casa hi ha molts superdotats.

De totes les coses a què s’ha dedicat, amb quina es queda?

Vaig gaudir moltíssim fent d’especialista de cinema, es va crear una comunitat d’amics protectors i risc controlat. Va ser com una època daurada, va ser molt bonic. Vaig participar en sèries com Águila Roja, Hospital Central i Aquí no hay quien viva. Va ser una època molt maca, de dormir poc i treballar molt.

Com va ser la tornada al Principat?

Al principi va ser molt difícil perquè la gent aquí és molt tancada i me n’havia oblidat. Però després tot va arrencar i també està sent una època molt dolça. M’he casat amb la meva parella dues vegades i tenim dues nenes.

Compta amb alguna peculiaritat?

M’agraden molt els bitxos, tots. I els respecto moltíssim perquè són molt importants per a la biodiversitat i l’ecosistema. Ara mateix a casa tinc eriçons i estic criant zophobas, un cuc. Estic fent experiments amb ell perquè té la capacitat de reciclar plàstic, li dones PVC per menjar i ho transforma en orgànic.

El seu lema de vida?

Je m’en fous. No vol dir que tot em sigui igual, per sobre de tot hi ha el tema de ser feliç.