“Vaig fer un intercanvi i vaig descobrir la visió social”

En què consisteix el programa?

És una iniciativa innovadora i pionera que promou l’orientació, la formació i l’acompanyament i legalització laboral de persones amb diversitat funcional, amb discapacitat en el sector artístic.

Quin és l’objectiu del programa SuperArte?

Poder presentar les línies generals del programa a través d’un esdeveniment que hem anomenat SuperArte, trencant barreres a través de la tecnologia i l’art. Volem que la gent pugui veure com l’art, la música i la dansa no entenen de discapacitats i com qualsevol persona pot mostrar múltiples capacitats si se li donen els instruments i les oportunitats adequades. Ara aterrem a Andorra de la mà de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i el comú d’Andorra la Vella.

Les persones que hi participen, què faran?

Representaran conjuntament un espectacle amb una qualitat artística excel·lent. El programa consta de diverses fases, orientem persones amb discapacitat que es volen dedicar a l’art, els oferim una beca i les acompanyem en aquest procés formatiu, i finalment els donem l’oportunitat perquè puguin actuar en grans espais.

Estan contents de liderar aquest projecte?

Estem molt contents d’arribar a Andorra i tenir l’oportunitat no tan sols de presentar el projecte, sinó també d’explorar línies per poder-lo implementar amb la FPNSM i veure la possibilitat que hi hagi nous artistes que sorgeixen al país.

Com ha sigut la seva trajectòria professional fins a arribar a ser director de la Fundació SIFU?

Vinc d’una família que s’ha dedicat al món directiu de les empreses amb uns forts valors i una ètica personal molt marcada. Quan vaig entrar al sector privat vaig veure de seguida que el meu paper estava en l’altre àmbit, en el sector social, que és on era més útil.

Per què?

Vaig fer un intercanvi d’estudis als Estats Units i vaig descobrir aquesta visió social. Uns anys després vaig tenir el desig de deixar-ho tot per agafar la motxilla i durant un any viatjar pel món, per tot l’hemisferi sud, Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica, i quan vaig tornar vaig tenir clar que el meu lloc era al costat de projectes socials.

Què va veure en el viatge per arribar a aquesta conclusió?

Em va ajudar a entendre l’altra cara de la moneda. Per exemple, als països occidentals tenim rellotges, però la gent que està en situacions complicades té temps. Em van fer veure que no s’ha de prejutjar.