“Tothom hauria d’aportar el seu granet de sorra”

Què estàs estudiant?

Estic fent el batxillerat a l’escola andorrana de la Margineda. He triat el vessant científic perquè penso que és millor estudiar això que el social, perquè trobo que és més fàcil accedir als estudis que acabi triant des del científic.

A què et vols dedicar en uns anys?

Encara no tinc clar què vull fer en un futur, però és cert que m’agrada molt parlar. Llavors, potser seria alguna cosa relacionada amb el periodisme. Tot i així, vull fer alguna cosa internacional.

Com vas en atletisme?

Estic molt contenta amb els resultats i de la temporada que vaig fer l’any passat, guanyant l’or al Campionat d’Espanya i les marques personals que vaig aconseguir. Va ser difícil, però també vaig gaudir molt.

Com ha sigut el teu recorregut?

Compagino els estudis amb l’atletisme, encara que a vegades es complica una mica. Arran de la meva germana vaig començar a fer atletisme perquè ella també en practica. La meva primera medalla catalana va ser al Campionat de Catalunya sub 16, en què vaig acabar tercera. El camí ha sigut sempre bastant positiu, però no només pels resultats, sinó també per tota la gent que hi ha darrere i els companys amb que entrenem.

On vols arribar?

M’agradaria seguir en aquesta línia i participar en un Mundial o en uns Jocs Olímpics, però de cara a un futur no tan pròxim. Crec que és l’objectiu de tot atleta.

Per què vas decidir fer voluntariats?

Em considero una persona molt empàtica amb els altres i sempre intento donar el màxim per tothom. M’agrada molt parlar amb la gent i ajudar-la en el que necessiti. Trobo que en el tema de la salut mental és important que la gent se senti valorada.

Per què dones importància a la salut mental?

Personalment, he tingut alts i baixos, com tothom, suposo. Quan passes per mals moments intentes empatitzar més amb els altres. I t’adones que és important tenir una bona relació amb els pares, els amics i estar bé a l’escola.

Penses que més gent hauria de fer voluntariats?

Tothom que pugui hauria d’aportar el seu granet de sorra en l’aspecte que consideri. No es tracta només d’aportar coses materials, sinó també de conversar amb la gent que se sent menyspreada i infravalorada. Parlant 20 minuts amb una persona pots ajudar-la que es desfogui i vegi el seu problema d’una manera diferent.