Ivan Lira, humorista
“Fem humor de crítica social i absurd”
Andorrà. Va estudiar administració d’empreses a França i va fer de comptable durant un any. El 2006 va començar a la ràdio, imitava polítics i també feia personatges propis. Avui a les 21.30 hores actua amb Miki Legendario al Centre de Congressos.
Què faran a l’espectacle d’avui?
El tema de Nadal envolta tot l’espectacle, però parlarem de totes les problemàtiques que hi ha a Andorra, fem humor de crítica social i absurd.
Quines problemàtiques?
Les notícies més recents del país, els youtubers, els lloguers, la Puríssima. Intentem fer un xou molt actual.
L’aforament està complet?
De moment han reservat plaça unes 500 persones. Quan actuàvem al comú d’Escaldes ens adonàvem que sempre fèiem sold-out, que són 200 places. I vam dir: “Per Nadal anirem al Centre de Congressos, encara que no l’omplim del tot.” Encara queden entrades disponibles a comedia.ad.
Quina és la clau per fer riure?
És una cosa que ha de néixer de dins. Quan era petit ja era un pallasso i imitava els professors. M’agrada fer riure, però no per fer riure els altres, sinó que també m’agradar riure’m de mi mateix i de pas que la gent s’ho passi bé. És una estona perquè la gent s’oblidi dels problemes.
Quan va començar amb l’humor i per quin motiu?
El 2006 de manera professional. Quan era petit ja feia moltes imitacions i la gent em deia que canviava molt bé de veu. Al Miki el vaig conèixer fa 16 anys perquè els dos vam coincidir en un sopar i tant ell com jo vam començar a imitar personatges. Llavors vam veure que podíem actuar junts.
Com ha sigut el seu recorregut?
Positiu, és cert que he tingut alguna parada de creativitat, però actualment penso que estic en el millor moment.
Per què?
Perquè estic en un moment molt creatiu i el meu company, també, i penso que com més gran et fas més coses saps i més humor pots fer. No agradem a tothom perquè també tenim haters, però de moment tenim més seguidors que haters, així que anem pel bon camí.
Fins on li agradaria arribar?
Un dels objectius era actuar al Centre de Congressos i avui el complim. També ens agradaria fer actuacions per Espanya, aquest any vam actuar a Barcelona, però volem poder fer-ho més sovint, ja que cada tres mesos canviem l’espectacle.
Com se sent dedicant-se al que sempre li ha agradat?
És una sort, tinc clar que soc un privilegiat. No és fàcil fer riure, és una cosa exigent, però quan soc damunt de l’escenari no penso en això, vaig a passar-m’ho bé i tinc molta confiança. Ningú m’ha regalat res, però segueixo aquí lluitant.