Oriol Cerdà Cassi, Estudiant universitari
“Vaig començar a fer llançaments en honor a l’avi”
Andorrà de 19 anys. Està cursant la carrera universitària de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. A més, practica la disciplina d’atletisme de llançament. Li agrada llegir, anar al cinema i l’esport en general.
Oriol Cerdà Cassi
En què consisteix l’esport que practica?
Els llançaments són quatre, de javelina, de disc, de pes i de martell. Ara mateix a Barcelona estic practicant el llançament de martell, però quan entrenava a Andorra només feia pes.
Quant temps fa que el practica i per quin motiu va començar a fer-ho?
Vaig començar fa tres anys i vaig iniciar-me perquè l’avi era llançador de martell i després va passar a ser entrenador nacional de llançament. Ell sempre m’havia dit que se’m donaria bé i que ho havia de provar. Quan va morir vaig començar a practicar-ne en honor a ell i vaig veure que m’agradava.
Per què creu que és un esport poc conegut?
La infraestructura que es necessita per entrenar i competir pel que fa al llançament és bastant gran quant a espai. I després, perquè hi ha molt poca visibilitat i poca gent que sàpiga que aquest esport existeix i, aleshores, poca gent el practica.
A on li agradaria arribar?
És un esport que necessita constància perquè és molt tècnic. El meu objectiu principal és polir la tècnica i llavors ja més endavant poder iniciar-me en les competicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya.
Com recomanaria a algú aquest esport?
És un esport molt complet, però s’ha de treballar molt la força i s’ha de ser molt explosiu i guanyar velocitat. En l’àmbit físic et pot donar moltes coses i fas molta pinya amb els companys. És un esport molt interessant quant als valors que normalment a l’esport individual no s’acostumen a associar.
Pel que fa als estudis, per què va triar Dret?
M’agradaven diverses coses, però vaig triar dret perquè és el que més em cridava l’atenció, l’estudi de les lleis. És important tenir aquests coneixements perquè el Dret t’ajuda a entendre les institucions polítiques i la societat.
Com està sent l’etapa universitària?
Per a un estudiant és de les millors coses que pots fer. S’ha d’estudiar molt, però hi ha temps per a tot, ho compagino amb l’esport i també tinc un cercle d’amistats amb el qual fem plans. Coneixes molta gent i tens més llibertat.
Li va costar l’adaptació fora de casa?
No gaire, visc amb la meva àvia, que també és més fàcil. Hi ha companys meus als quals sí que els ha costat més.
Què vol fer en un futur?
Un màster en advocacia. I no descarto la vida política, que és una branca que m’interessa.