Montse Valls, Presidenta de l’Associació per la Malaltia d’Alzheimer
“Amb l’Alzheimer desapareix la persona que coneixies”
Viu a Andorra des dels nou anys. Va estudiar un bàtxelor en ciències de l’educació. També té un Executive MBA que és equivalent a direcció d’empreses. És preparadora laboral de persones amb discapacitat. El més important per a ella és la família.
Montse Valls
Per què va entrar a l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer?
El pare era president de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat i també de l’Associació per l’Alzheimer. Quan ell va morir va demanar que m’ocupés de l’associació.
Hi té alguna vinculació familiar?
Sí, la mare va patir la malaltia. Tenia Alzheimer precoç i l’hi van detectar als 48 anys. La malaltia va durar 13 anys, fins als 61, quan va morir a causa de l’Alzheimer.
Què és el més complicat de conviure amb una persona que té Alzheimer?
En aquesta malaltia vas passant per diverses fases, en les quals va desapareixent la persona que coneixies. Per tant, has de tornar a aprendre a conviure amb els familiars de nou. A la fase inicial s’hi pot conviure amb recursos i aquests avancen a mesura que la malaltia va fent-ho. Però arriba un moment que un familiar per més amor que li tinguis a la persona no ho pot fer, ha de contractar un professional.
Quins símptomes presenta una persona abans de la detecció?
Quan comencen els primers símptomes es veu que la persona ja porta 20 anys amb la malaltia. La gent no comença amb els oblits com tothom pensa, sinó quan agafes un objecte i no recordes per què servia, quina funció feia.
Donen suport psicològic a les famílies?
Sí, tenim el protocol d’acompanyament a les famílies. El procés s’inicia amb una primera reunió amb una psicòloga que col·labora amb nosaltres. Es fa una sessió de benvinguda per posar en context en quin moment està la malaltia del familiar i després es fan reunions de suport.
Com se sent complint el que li va demanar el pare?
Moltes vegades si no et trobes en la situació no surt aquesta vena social. Realment quan un cas et toca de prop és quan t’hi impliques. Hem viscut coses molt dures amb la mare. Hem aconseguit força coses de cara al col·lectiu.
Com ha sigut la seva trajectòria?
Un camí complicat perquè durant tota la trajectòria professional els pares van emmalaltir, la mare amb Alzheimer i el pare de càncer. No he pogut tenir estabilitat a casa.
Què és el que l’ha ajudat a portar-ho millor?
El suport psicològic. No em vaig permetre rendir-me, només pensava a tirar endavant, no em quedava més remei.