“‘Escurar’ és una paraula que ja no s’utilitza avui dia”

Per què va decidir fer aquest taller?

Un amic meu d’Ordino, el Guillem Benazet, em va dir que havia fet un llibre de paraules antigues d’Andorra, paraules que no s’utilitzen ara. Li vaig demanar el llibre perquè hi estava molt interessada i em va regalar un exemplar. Llavors vaig proposar a la casa pairal de la Massana si podia fer un taller i em van dir que sí.

Què hi explica?

Totes les paraules antigues que s’utilitzaven anys enrere. Ara ja he parlat de totes les paraules que hi havia al llibre del Benazet, llavors ho faig amb altres paraules noves que vaig trobar en un llibre de Govern. Aquestes últimes es feien servir en l’àmbit polític. A més, explico històries d’Andorra, comentaris que havien escrit Antoni Morell o Sergi Mas, i també relato les llegendes del país.

D’on li ve l’interès sobre aquest àmbit?

M’agrada que la gent que viu a Andorra conegui bé el país, perquè hi ha molta gent que va venir fa 50 anys que no sap el significat de moltes coses perquè mai va tenir curiositat.

Mencioni alguna paraula antiga o curiosa.

Escurar el plat, per exemple, que vol dir deixar el plat net, menjar-s’ho tot. Tampoc s’utilitza cavallons, clavar la porta o raupar un os.

Com se celebraven antigament les festes?

Quan era petita no hi havia Pare Noel, només es feien els Reis Mags. Sabia qui era perquè anava a l’escola francesa, però no el celebrava. Abans tampoc se celebrava l’aniversari, només el sant. Era una altra cultura, tot el que tenia a veure amb l’església es feia. Ens ho passàvem molt bé.

Creu que s’ha donat suficient importància al patrimoni del país?

Sí. En cert moment va entrar a Patrimoni de Govern un grup de persones molt capaces i conscients del que és el patrimoni. Sort que hi havia aquest grup, perquè si no, no tindríem ni capelles ni esglésies romàniques.

Amb quina Andorra es queda, la d’abans o la d’ara?

La del mig (riu). Quan era petita tots érem iguals i anàvem caminant a tot arreu, a la festa major d’Ordino, a Pal, etcètera. Quan vaig tornar de França no sé per quin motiu no em trobava bé a Andorra i vaig marxar a Barcelona a treballar. Després de 10 anys vaig tornar al país i ja hi vaig estar a gust.

Quin consell dona als joves?

Sempre he fet el que he volgut i tothom hauria de fer el mateix. Ningú s’ha de quedar amb les ganes de no haver intentat fer el que volia.