“Volia recuperar obres literàries increïbles que s’havien perdut”

Quina és la seva rutina com a editor?

El meu dia a dia és bastant caòtic per la meva feina híbrida de divulgador de literatura i editor. També és que estic jo i una altra persona a l’editorial. Preparo els vídeos per al canal de YouTube, preparo anuncis de llibres que estan per venir, reviso, etc.

Com va trobar la seva passió en l’edició de llibres?

Quan era lector tenia l’editor com una figura dolenta, però la meva imatge va canviar arran de la meva feina al blog i al canal de YouTube. Vaig conèixer personalment diferents editors i a veure la seva personalitat impregnant els elements de les seves editorials: com els dissenys o les línies d’edició. I vaig començar a admirar diferents editors, tant històrics, com el Maxwell Perkins o l’Esther Tusquets, com més actuals, com l’Aniol Rafel o l’Eugènia Broggi a Catalunya.

Per què aquesta especialització en obres injustament oblidades?

Volia recuperar obres increïbles que s’havien perdut. Em preguntava: poden els lectors trobar aquest clàssic avui dia? El poden trobar en una bona traducció? I si és que no, donar-los una segona vida i un acompanyament en promoció. Per exemple, Adiós, Señor Chips és el nostre llibre més venut, publicat als anys 60 o 70. Des de llavors no s’havia tornat a publicar i ja no es podia trobar. Per a mi això és un inèdit.

Quina ha sigut la dificultat més gran que ha tingut com a editor?

El primer llibre que vaig publicar va ser La Guardia de Nicos Kavadias i per aconseguir els drets de publicació vaig haver de negociar amb una dona de 80 anys d’Atenes que no parlava ni castellà, ni francès, ni anglès, i no feia anar el correu electrònic. A vegades descobreixes autors impressionants i penses que com pot ser que no estiguin traduïts. Ho entens quan veus com alguns hereus cuiden els llibres.

I la seva major alegria?

Publicar La mirada del ángel de Thomas Wolff, que és un llibre de gairebé 800 pàgines. Per a mi, juntament amb Cien años de soledad, era el meu llibre preferit i no es podia trobar en castellà. Poder treballar en una nova traducció i edició va ser d’aquests projectes que portaré sempre amb mi.

Ha valorat la possibilitat de publicar algun autor d’Andorra?

En tinc una al punt de mira. Tot i que sempre m’he centrat més en autors catalans com Víctor Català o Toni Sala. Moltes vegades pel fet de ser una llengua minoritària, els autors es queden atrapats en l’àmbit català.