“A l’edat mitjana es van matar dones per acusacions ridícules”

Com va néixer l’exposició fotogràfica ‘Brujas’?

Era un tema que m’interessava des de feia molts anys i vaig començar una investigació per saber-ne més. I és llavors quan vaig descobrir com als Pirineus s’havia donat en una gran mesura el feminicidi de la cacera de bruixes. Sobretot, durant els segles XV i XVI.

Quant de temps va trigar a fer-la?

Vaig tardar dos anys, incloent-hi aquest procés de documentació. Perquè el treball no va de llegendes orals i mites, sinó de casos reals.

Com va trobar les protagonistes?

Ho vaig fer tornant als llocs on s’havien donat aquests abusos per veure com treballen les dones ara. Perquè, tot i que no ho sembli, les dones en aquella època eren també ferreres o ramaderes. Totes les protagonistes tenen en comú que són dones molt aferrades al territori que habiten i que no es conformen amb el que els ve ja imposat.

Com eren les condemnes a aquestes dones acusades de bruixes?

Per exemple, hi havia dones condemnades a morir basant-se en acusacions tan ridícules com que havien fet un pacte amb el diable o que havien mirat malament un ramader i les seves ovelles havien mort.

El paisatge dels Pirineus també convida a aquesta màgia?

Completament. Per això volia donar molt de pes al paisatge i a com és de màgic. He intentat reflectir-ho fotografiant diferents estacions de l’any, per exemple. Crec que voler recuperar la memòria dels territoris ens defineix i ens connecta a aquell passat.

Molta de la seva obra l’ha fet viatjar per tot el món. Quina ha estat la que més l’ha impactat fotografiar?

Cada reportatge fotogràfic té les seves complexitats. Sempre que treballes en zones de conflicte bèl·lic com ara el Congo o el Iemen serà difícil. O, per exemple, em van expulsar de zones com el Sàhara Occidental per intentar explicar la vulneració de drets als ciutadans. O a Turquia, on em van obligar a esborrar totes les fotos que havia fet. Crec que com més es preocupen les institucions perquè no se sàpiga alguna cosa, més hi hem d’aprofundir.

I per què tornar a territoris més propers amb ‘Brujas’?

Sembla que aquest últim treball meu podria ser un gir en la meva carrera, però no. Em solc moure més per temes que m’agraden o em criden l’atenció que per cap altra cosa. I aquest era el cas. El territori, les dones, la denúncia social, etc. Aquests temes parlen molt del que jo soc.