Aina Margalef, Geòloga
“Les allaus que afecten els muntanyencs són les petites”
Doctora en Ciències de la Terra i especialista en geologia regional, amb una atenció concreta sobre Andorra. És investigadora de l’AR+I i estudia també la cartografia del país i els moviments de la neu. Divulga, a més, tècniques de seguretat hivernal.
Quines condicions s’han de donar per tenir una gran allau?
Per patir un episodi com el que, per exemple, es va donar a Arinsal el 1996, que va ser una allau extraordinària, hem de tenir, precisament, unes condicions meteorològiques extraordinàries. Tot el que té a veure amb les allaus ve predeterminat, primer, per les condicions meteorològiques, que són les que determinen com serà el mantell de neu. A partir d’aquí, hi haurà terrenys més propensos a patir-ne i terrenys que ho seran menys.
Quin va ser el context meteorològic del 1996?
L’episodi del 1996 va implicar una gran nevada. Va caure una quantitat de neu molt important en poc temps. A la nevada, però, s’hi va sumar el vent. I també cal tenir en compte el que havia passat a la zona prèviament. La neu va caure sobre un mantell previ que tenia les condicions idònies per produir una allau. No només és important el que passa en les hores anteriors immediates, sinó que també cal valorar tot el que ha passat abans, és a dir, l’estat de la superfície on cau la neu.
La d’Arinsal ha estat l’allau més important de les últimes dècades.
Sí. I ho va ser perquè va afectar la població i algunes infraestructures rellevants. És per això, també, que la tenim més present. A Andorra, la gent viu molt a prop de la muntanya.
Les petites allaus també són perilloses, però.
Exacte. Per tenir un accident de muntanya no cal que es produeixi una gran allau. Tenim una escala europea de mides d’allau, amb una classificació que va de l’1 al 5, amb l’1 com la mida petita o purga. Una allau petita no té, per si sola, capacitat per enterrar una persona, però si es dona en algun tipus de terreny trampa, sí que podria sepultar-nos. O, si som a prop d’un barranc, podria precipitar-nos. Lògicament, quan hi ha un avís d’allau 4 o 5, la gent ja no surt a la muntanya. Les allaus que afecten els muntanyencs són les petites, les que tenen un grau de perill més baix.
Com es poden pal·liar els efectes adversos d’una gran allau?
Per evitar danys a infraestructures, tenim els plans de prevenció, que implementen empreses especialitzades. Entre altres accions, cal destacar la instal·lació de proteccions, com ara xarxes, dents de frenada o dics preventius. També són importants els tirs Gazex, que permetem fer explosions controlades quan s’acumula molta neu. Quant a la prevenció humana, els muntanyencs haurien de saber llegir un butlletí d’alerta d’allaus, saber traçar un itinerari segur i saber fer un rescat bàsic.