“A molts de la nostra generació Supertramp ens va marcar”

Va ser el 2012. Vam començar tocant algunes cançons del grup i de mica en mica ens vam anar animant. En aquests anys alguns membres han plegat i n’han vingut de nous. Ara som set músics sobre l’escenari: guitarra, baix, bateria, percussió, teclats, saxo, clarinet, harmònica, melòdica, veu principal i cors. Necessites una banda completa per recrear el so de Supertramp. El vuitè membre se situa fora de l’escenari de tota la part visual de l’espectacle.

La música de Supertramp és molt complexa.

És un so molt complet, molt treballat tant en la part vocal com en la instrumental. A molts de la nostra generació ens va marcar. I no tan sols als qui érem més aficionats a la música. Quan pugem a l’escenari ens sentim joves de nou, i el públic també. Els concerts són una oportunitat, a més, perquè les noves generacions descobreixin Supertramp.

El concert serà demà a dos quarts de nou del vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Quin repertori hi presentaran?

En els concerts solem presentar una tria d’uns vint temes dels cinc discos més emblemàtics del grup, publicats entre el 1974 i el 1982: Crime of the Century, Crisis? What Crisis?, Even in the Quietest Moments..., Breakfast in America i ...Famous Last Words...

Per què se centren en aquest període de la trajectòria de la banda?

Són els anys en què van publicar les cançons més conegudes pel públic. A més, considerem que Supertramp ja no va ser Supertramp després de la marxa de Roger Hodgson, una de les ànimes del grup, el 1983.

Vostè toca els teclats, el saxo, el clarinet, l’harmònica i la melòdica i fa cors? Quan va iniciar-se en la música?

De ben petit. Quan teníem uns 15 anys vam muntar un grup amb el Jordi Gallart, director musical de X-Tramp i teclista. Part del repetori de la banda ja eren cançons de Supertramp. Anàvem a tocar pels pobles, en festes majors. Supertramp sempre ens ha acompanyat d’una manera o una altra.

Ha vist mai el grup en directe?

No, no l’he vist mai. Però sí que n’he escoltat els discos de dalt a baix i he mirat les gravacions en vídeo dels concerts moltes vegades.

Supertramp no feia gaire espectacle dalt de l’escenari.

Era un grup molt estàtic, per dir-ho d’alguna manera, però amb la música en tenia prou. Nosaltres intentem fer un xou més dinàmic.