Jesús Galindo, President del Cine Club
“Intentem captar el públic jove i sembla que està funcionant”
Cinèfil i veterinari de professió, encapçala l’entitat des de poc després de la pandèmia. La celebrada i controvertida ‘The substance’ va obrir el nou trimestre de pel·lícules i va suposar un rècord d’assistència amb 137 persones que van omplir el Teatre Comunal.
Una immillorable forma d’estrenar el trimestre.
Des que estic com a president, The substance ha significat un rècord d’assistència. Amb aquesta pel·lícula estrenàvem el trimestre al club i van venir 137 persones. Mai no havíem tingut tanta gent als darrers anys. Havíem passat de 100, però 137 des de la pandèmia no n’havíem tingut mai.
Esperàveu aquest nivell d’acceptació?
La gent tenia moltes ganes de veure-la i ho sabíem. Estem en xarxa amb cineclubs de Catalunya, perquè estic a la Federació Catalana, i sé que a Lloret i a Reus també hi va anar molta gent. La van fer més o menys tots aquesta setmana i pel tipus de pel·lícula que és, els premis que ha guanyat, no l’han projectat al cinema comercial ni l’han passat encara per cap plataforma, la feia més atraient.
Hi va anar molta gent jove.
Darrerament ens preocupava molt que el públic envellia i aquesta tendència està canviant i ens fa estar molt contents. Tenim un conveni amb el Carnet Jove i també intentem agafar propostes que nosaltres creiem que poden atraure la gent jove i sembla que, de moment, sí, està funcionant bé i ens està venint més gent jove que abans.
Cal un reclam per atraure aquells que prefereixen veure cinema a casa.
Abans pensava que la gent jove es quedava a casa, mirava les plataformes, però és molt més maco anar al cine, trobar-te la gent, la qualitat de la imatge i del so és molt millor. És trobar la pel·lícula que generi interès per a la gent jove o que ells ens proposin i, si la trobem i la podem portar, ho farem.
Clar, no oferiu propostes que es programin als cinemes comercials.
Fem cinema d’autor en versió original. El nostre ADN és portar pel·lis que nosaltres creiem que tenen qualitat i que difícilment aniran al cinema comercial. No volem fer competència a l’Illa, eh? Simplement és una altra idea. Busquem cinema d’autor, independent i, sobretot, d’altres països.
Com feu la selecció de pel·lícules que oferiu?
Les triem entre tots i després hem de negociar amb les distribuïdores per saber quines podem portar i quines no perquè són molt cares. Sempre, això, sí, són propostes que ens agrada a algú de nosaltres.
Quina pel·lícula destacaria de les que tenen programades aquest trimestre?
Clar, li diria totes però, especialment, espero l’Estrella Azul, perquè vaig estudiar a Saragossa i parla del Mauricio Aznar [un poeta i músic aragonès que va morir fa 25 anys] i el vaig arribar a conèixer.