“Els clàssics viuen un ressorgiment, es tornen a llegir”

Quina importància tenen els clàssics avui?

Els clàssics sempre han estat importants. El que passa és que avui viuen un ressorgiment. Es tornen a llegir. Són cicles, períodes històrics en què es recuperen. Aquest d’ara n’és un. Moltes editorials, per exemple, es dediquen a publicar-ne noves traduccions. A banda, el debat sobre què és o què no és un clàssic encara és vigent.

Per a vostè, què és un clàssic?

Són obres que perduren per una sèrie de característiques. La més rellevant és que toquen temes universals. Per això el lector s’hi sent representat. Fa uns dies vam fer el club de lectura de Bel Ami, la novel·la de Guy de Maupassant, i alguns lectors –lectores, de fet, perquè la majoria dels participants són dones– van detectar un retorn. Deien que coneixien un personatge semblant al protagonista. Algú sense escrúpols, que pertany a una societat corrupta. Una altra característica indiscutible dels clàssics és que són bona literatura, és clar.

Quina orientació dona als clubs de lectura que condueix?

Intento donar algunes informacions que el lector que ve no té. Un lector comú llegeix únicament el llibre. El que faig és relacionar l’obra amb la biografia de l’autor i repassar alguns conceptes literaris que podem anar trobant en cada proposta.

La tertúlia també és imprescindible.

Sí. Entre tots esbudellem el llibre. Ara, llegir clàssics està de moda, però la lectura, especialment la d’obres clàssiques, sempre ha estat una activitat solitària i un dels mecanismes més bons per compartir l’experiència és un club de lectura.

Erròniament, els clàssics també desprenen respecte, distància.

Sí, són una categoria de literatura que fa una certa por. Si algú es fixa en una obra com Crim i càstig, potser es pensarà que està escrita com el Cantar del mio Cid, però no és així. Els últims anys hi ha hagut un esclat de noves traduccions magnífiques. L’editorial Trottalibros, per exemple, publica joies.

Deia que hi ha molt pocs assistents homes als clubs.

Sí, i és curiós perquè l’impulsor dels cicles és un home: en Xavier Álvarez, de la Biblioteca Comunal de la Massana. Ell em va fer la proposta i és l’únic lector que tenim. De fet, el pròxim llibre que tractarem serà Orgull i prejudici, de Jane Austen, i això em recorda un moviment que es va donar fa uns anys a les xarxes en què alguns homes lectors d’Austen la reivindicaven. Orgull i prejudici és una novel·la que sovint s’ha classificat com a ‘literatura de dones’. Una classificació horrorosa.