Tati Ballesteros, Criminòloga i escriptora
“El dol és amor i lluitar contra l’amor és contraproduent”
Llicenciada en criminologia, la seva trajectòria abraça de l’escriptura de novel·les de ficció a la creació de contingut digital reflexiu. Avui a la sala del Prat del Roure a les 20 hores oferirà la xerrada ‘El tresor del temps: valorant la vida cada moment’.
Tati Ballesteros
De què ens parlarà avui?
Del temps, la importància de la vida. El que ens regala. S’ha d’aprofitar i recordar que al final la vida és un viatge.
La conferència l’organitza l’associació Marc G.G.
Sí. Van contactar amb mi i la història de la presidenta em va commoure. És una meravella que existeixi aquesta associació i que vulgui destacar la vida dins les circumstàncies de dificultat com és la pèrdua.
S’inicia com a criminòloga i ara tracta temes filosòfics.
La filosofia es pot unir a tot. El nexe és la humanitat. Sempre hi ha una part filosòfica innata que costa treure, però es pot fer.
Como ho apliquem al dia a dia?
No hi ha fórmula màgica. Hem de ser conscients que l’important és l’ara.
La filosofia pot ajudar a superar el dol?
Sí. El dol ens fa conscients del moment present. Que faci mal vol dir que hi ha hagut amor. Aquesta consciència ens ha d’ajudar a aprofitar el dia de demà. El dol és l’única batalla a la qual t’has de rendir. És amor, i lluitar contra l’amor és contraproduent.
És necessari passar el dol?
Per descomptat. És un procés que s’ha de passar i, a més a més, cadascú té el seu temps.
Com a escriptora, té algun projecte entre mans?
Tinc pensat publicar un llibre el 2026, però aquest cop no serà de ficció com els anteriors. Puc avançar que tractarà temes importants com ara la mort, la vida, el temps.
Parlar de la mort és important però també un tabú.
Al llarg del temps hem apartat els cementiris fora del nucli urbà per no veure’ls. Però és una part de la vida. No ser conscients ens impossibilita veure el que realment importa.
Com a creadora de continguts digitals, creu que és una moneda de dues cares?
Efectivament. Però les xarxes són aquí i hem de saber què escollim, tenir una mica d’astúcia.
Com?
Seguint la lògica i la nostra pròpia intuïció.
Quin missatge vol que s’enduguin avui els assistents?
Com diu Dumas, la vida és tan incerta que la felicitat s’ha d’aprofitar en el moment que es presenta. Vull que marxin amb ganes de viure. Som finits, però tenim un viatge per davant i la nostra responsabilitat és saber aprofitar-lo.
És una responsabilitat?
Cal viure i aprofitar el temps sent conscients que s’acaba.