Ian de Pablo Ruf, Fundador d’Aquelarre i osteòpata
“Com a osteòpata veig patir la gent per manca d’amics”
Cansat de veure com la gent arriba a la consulta amb problemes derivats de la poca interacció social, fa sis mesos obre un espai per promoure els jocs de taula i formar una comunitat oberta a tothom.
Ian de Pablo Ruf
Què és Aquelarre?
Una botiga de jocs de taula que casualment té bar i cafeteria.
Com arriba un osteòpata a tenir una botiga de jocs?
A Andorra, si vens de fora és difícil conèixer gent, i això com a osteòpata ho tinc vist. Estic cansat de veure gent que pateix perquè no té amics. Li manca un entorn social i se sent desconnectada.
I això és el que ofereix aquest espai.
Sí. Aquí hi ha tota mena de gent. Gent de fora que ha arribat fa poc, i també gent d’aquí que ve a gaudir de l’espai a qui li agrada aquest món dels jocs.
Quins jocs ofereixen?
De tota classe, però les comunitats més actives ara mateix són el Màgic i Warhammer. El que volem és arribar a tota mena de persones, esdevenir un nucli social.
I d’aquí el nom de la botiga.
Hi ha un joc de rol que parla d’això i em va semblar una bona metàfora per definir aquest lloc, pensat perquè vingui la gent a compartir experiències.
Quantes persones es reuneixen al local?
Cada divendres tenim prop de 16 persones que juguen al Magic, tot i que va variant i cada cop som més. Al nostre grup intern de WhatsApp hem passat de ser 30 a ser uns 100.
A quines persones es dirigeix Aquelarre?
No hi ha un target de gent específic, ens dirigim a qualsevol que vulgui estar en un espai agradable, on reunir-se, menjar, jugar i gaudir.
Creu que hi ha una edat per deixar de jugar?
No hi ha d’haver cap edat per deixar de jugar.
Què ens aporta aquest tipus de joc?
El joc, i que quedi clar que no parlem de joc organitzat amb diners, és vida. El joc és mobilitat. És també un estímul mental, intel·lectual, social. Aportes interacció, reflexió. És simulació i projecció.
Hauríem de jugar més?
Sí. En qualsevol aspecte de la natura, un organisme que té ganes de jugar és un organisme vital. Quan a la família neix un bebè, la besàvia, de cop, té més ganes de viure.
L’objectiu de crear comunitat s’està assolint?
Sí. És un dels punts més agradables que em fa ganes de continuar lluitant tot i la feina que em suposa. He perdut 15 quilos des que vaig començar!
Paga la pena?
La resposta és complexa. Tinc una filla de dos anys i aquest projecte em treu molt de temps. Un minut de tenir la nena a prop no té preu.