“No pots fer rap si no tens cap crítica a fer”

D’on surt la passió pel rap?

Quan era molt petit, a classe van buscar el soroll que fa una porta. La professora es va equivocar i va posar una cançó de Porta. A partir d’aquí vaig començar a investigar aquest món.

Quina va ser la seva primera actuació?

Al Lycée, a l’escola. Després he fet algunes batalles de galls, i he participat en concerts i esdeveniments com l’Alpha Space d’Escaldes.

Quines són les seves principals referències?

En l’àmbit del rap, Kase-O, Nach, Toteking i Hard GZ.

Per què?

Són els que van revolucionar la música urbana. Van començar a jugar amb les paraules d’una manera que no s’havia fet mai. Feien coses amb el ritme que tampoc s’havia fet mai. Era impactant, addictiu, i ho he mamat des de petit.

Què és el que més valora del rap?

La qualitat de l’escriptura. És molt boig. Pots ajuntar dues paraules que normalment no rimen i fer una rima només amb els sorolls. Amb els sorolls aconsegueixes fer un so agradable per a l’oïda.

Com creu que està el rap a Andorra?

Ara mateix, penja d’una corda fina. El problema és que no hi ha unió. Cadascú mira per si mateix. Aquesta no és la cultura del hip-hop que promou compartir i combinar talents.

Es diu que el rap és reivindicatiu.

Cert. És un moviment social contestatari. No és per cantar-te balades. No pots fer rap si no tens alguna cosa a criticar, ja sigui bo o dolent. Has de jutjar quelcom. Has de donar el teu punt de vista, dir el que penses i ser sincer amb tu mateix.

Com definiria el rap?

Tal com diu el nom, Rhytm and Poetry, és fer una poesia amb qualitat d’escriptura i adaptar-la, no tan sols amb un beat de rap, sinó amb altres beats, però que sonin com a rap.

I el seu estil?

Únic. Dur. Propi. M’inspiro en les meves vivències, i darrerament també estic jugant amb la sonoritat partint d’una paraula estranya.

Què diria a aquells que pensen que el rap no és música?

Cadascú té la seva opinió i la respecto, però partint de la base que el rap és música i poesia, veure-ho d’aquesta manera és dir que la poesia no és música, i això és incorrecte.

Un desig de futur.

Seguir cantant, que la música em faci feliç i compartir-ho.