Marina Marroquí, Educadora social i especialista en violència de gènere
“És pràcticament impossible que el teu fill no vegi porno”
Autora dels llibres “Eso no es amor” i “Eso no es sexo”, el 3 de febrer realitzarà una trobada amb els adolescents i una conferència al Centre de Congressos a les 19 hores per parlar de les relacions afectivo-sexuals.
Marina Marroquí
Com influeix el porno en les relacions afectivosexuals?
Hem de pensar que amb vuit anys hi ha un primer contacte amb el porno, mentre que amb 12 ja hi ha un consum habitual. A més, en un 88% dels casos provoca violència física contra les dones. Això genera una greu distorsió dels conceptes.
S’accepta la violència sexual com quelcom normal.
Confonen violència sexual amb sexe. Als nois jo els dic que aprendre sexe mirant porno és com aprendre a conduir mirant Fast and Furious, no és real.
Què s’hi pot fer?
En una societat completament sexualitzada ningú els dona una educació sexual real. Cal que reflexionin sobre com afecta això la seva construcció del desig, del desenvolupament de l’empatia.
Set de cada deu adolescents consumeixen porno.
Sí, però és important separar per sexe. Perquè normalment parlem que són 10 de cada 10 nois i cinc de cada 10 noies. Els nois tenen un consum a edats més primerenques i més sàdic. També és diferent la finalitat.
Es pot aturar?
Pornhub és l’empresa més influent després de Google i Meta. Fins que no es legisli és pràcticament impossible que el teu fill no vegi porno. No podem parar, però sí preparar l’antídot perquè quan arribi el seu cervell pugui rebutjar-lo i no confondre sexe i porno.
Manca una educació sexual des de casa?
Manquen moltes coses. Assignatures reglades amb professors especialitzats, perquè hi ha moltes conseqüències, des de bullying fins a abusos sexuals. Incloure les famílies al sistema educatiu. Societat, família i escola han de tornar a ser la xarxa per educar de forma real les noves generacions.
Hi ha un perfil de maltractador?
No, no és un violent que pugui dur un cartell. És un manipulador, xantatgista i un victimista professional.
Com detectem que estem en una relació tòxica?
Si et fa sentir culpable, si s’enfada, si no estàs disponible sempre, si et força, obliga o fa xantatge perquè tinguis relacions sexuals. Al final la pregunta és: ets feliç? l’amor no hauria de pagar la pena, només l’alegria.
Se’n pot sortir?
No s’ha de deixar tota la responsabilitat a la víctima, ella no ho identifica fins que arriba a escales molt perilloses. Cal donar eines a la societat, perquè ho identifiqui de forma precoç i pugui llançar una corda per treure-la del pou on l’ha ficat el maltractador.