“El repte Andorra-Santiago no es pot explicar, s’ha de viure”

Ja en portem tres edicions i m’agradaria fer-lo cada any. És una experiència bestial i tothom en surt encantat. No l’hi puc explicar, perquè això s’ha de viure!

Enguany, nou etapes.

I més de mil quilòmetres, 19.000 metres de desnivell i 13 ports en total. Una prova amb tantes etapes i sortint des d’Andorra mai s’havia fet. Sortirem el 30 d’agost des del Parc Central i arribarem a la plaça de l’Obradoiro, a Santiago, el 8 de setembre.

Com porten, de moment, les inscripcions?

A dia d’avui, ja tinc 15 persones confirmades i, en principi, tancarem la llista amb 18, sobretot pel tema de la seguretat i de logística. A banda que la furgoneta té una capacitat limitada per portar les bicicletes, 18 persones ja és un grup important per poder circular i per tenir el control sense cap problema.

Els grups els feu per nivell?

Sí, això va passar a la primera edició, que ens vam trobar amb persones amb diversos tipus de preparació física i de nivell esportiu i vam fer tres grupets i vam anar bé, cadascú anava al seu ritme. El segon any, la cosa va canviar. Vam fer un grupet només de 10 persones i vam coincidir que tots teníem el mateix nivell i des de la primera etapa fins a l’última vam arribar tots plegats. Aquest any ho farem així, també, tot i que en les etapes de muntanya donarem via lliure perquè cadascú pujarà els ports al seu ritme.

També ha introduït novetats en el recorregut.

He buscat fer-hi alguns canvis. Sempre intento innovar perquè la cursa no sigui la mateixa i cercar diferents ramals del que són els diferents Camins de Sant Jaume. Hi hem incorporat el tram sanabrès, que és preciós i desconegut per a molta gent, i hem fet també una nova etapa. És la tercera, amb un final a Sos del Rey Católico, un poble molt bonic. Hi haurà tres etapes reina, la primera, la tercera i la vuitena, que són les més fortes.

Amb tants quilòmetres i desnivells, això es fa per gaudir o per patir?

Bona pregunta. Hi ha de tot, perquè sempre es pateix una mica. Hem de lluitar contra el vent, contra la meteorologia, la calor, el fred, és una mica tot. Es tracta d’anar tots plegats i ajudar-nos els uns als altres per arribar a Santiago. Aquí no serveix l’individualisme, això es queda en les curses d’un dia.

Sempre amb un vessant solidari.

Sí, sí. El primer any l’aportació econòmica va anar per a l’associació Asdent, i enguany serà per a Cooperand.