Montserrat Altimiras, Fotògrafa
“Volem donar veu a aquelles que van lluitar pel vot femení”
Després d’haver exposat les seves fotografies en països com França, Itàlia o Rússia, la professora de l’Escola d’Art d’Andorra la Vella treballa en un nou treball col·laboratiu que vol posar en valor el llegat de les sufragistes d’Andorra.
Montserrat Altimiras, Fotògrafa
Ens podries avançar alguna cosa sobre el teu nou treball al voltant de les sufragistes d’Andorra?
Serà un projecte de memòria històrica. L’obra l’estem fent entre nou artistes del país i volem poder oferir veu a aquelles dones que van aconseguir el vot femení. I no només el seu, sinó també els dels seus fills.
Què vol dir?
Abans, qui transmetia la nacionalitat era l’home. El fill d’una dona no pubilla i pare estranger no era andorrà de tercera generació i, per tant, no podia exercir el vot.
Creu que l’ésser humà oblida ràpid el passat?
Completament. Ens pensem que el que estem fent ara és únic, i no. El que estem fent ara potser ja s’havia començat a parlar o a discutir fa segles.
Se sap en quin format serà?
Serà una instal·lació, la qual cosa em fa il·lusió, ja que no és la meva eina habitual de treball, que és la fotografia. Vull explorar i expressar-me a través d’altres maneres.
Tota la seva obra té aquest component de la col·lectivitat i d’arrelament al territori?
N’és una part molt important. Al final, estem fetes del que ens ha tocat viure i com ho hem vist. Ja després trio quins aspectes exposo a les meves creacions i quins no. Però sí. Els temes recurrents són les persones, la importància del grup o les connexions que construïm.
La seva obra ‘Identitat fragmentada’ va en aquest sentit, no?
Sí, em van encomanar que creés al voltant dels conceptes d’oblit i identitat. Vaig instal·lar sobre una paret de pedra seca a Arcalís fotografies antigues del país per establir un paral·lelisme entre la pèrdua del patrimoni i de la identitat. Després, vaig fotografiar el procés de degradació de l’obra.
Al treballar d’una manera col·lectiva, ha sentit que els comentaris de la resta han fet també créixer les seves obres?
Sí, estic intentant treballar en això. Abans em costava molt ensenyar les meves creacions quan no estaven acabades. Ara tinc més ganes d’anar rebent inputs per entendre què és el que estic fent. Aquesta segona opinió sempre fa que et qüestionis molts aspectes.
El 13 de febrer enceta un nou curs a l’Escola d’Art, no?
Efectivament. Aquest serà sobre fotografia estenopeica. El que vull és fer partícip la gent del funcionament d’una càmera i això ho farem creant-ne una amb una capsa de sabates, per exemple, i l’entrada de la llum. Constarà de 4 sessions de dues hores cada dijous i serà fins al 13 de març. Serà interessant.