Josep M. Martin, Pintor i escultor
“Cal trencar normes, com van fer Miró i Picasso”
Té 72 anys. Després de tota una vida dedicada a l’enginyeria, els darrers quinze anys es retroba amb el món de l’art. Ara ofereix l’exposició ‘Colors i replans’, que es pot visitar fins al 28 de febrer a l’Estudi d’Ordino.
Josep M. Martín
Sempre s’ha dedicat a l’art?
Vinc del món de la fonamentació. Viure de l’art el segle XX, el XXI, és difícil. En el seu moment vaig iniciar Belles Arts a Barcelona, però no ho podia compaginar.
I ara?
Aquests darrers quinze anys he pogut dedicar-m’hi i un cop ho inicio ja no puc parar.
Què trobarem a ‘Colors i replans’?
Hi porto 16 obres, 13 pintures i tres escultures. Tinc una pintura molt viva i són replans que he omplert de color i llum. L’espai és molt limitat, però maco, perquè és difícil i diferent.
Diu que s’inspira en l’aurora boreal.
És una metàfora per definir una pintura plena d’ondulacions. Soc un gran admirador de la natura i m’hi inspiro, la interpreto. És el més maco de l’abstracció. Deixar anar la imaginació.
Definiria la seva pintura com a abstracta?
M’apassiona l’abstracció. Respecto els figuristes, paisatgistes, però no m’interessen.
Els seus referents?
Els moviments de fa un segle a París, amb Picasso, Miró, Monet. Van fer un canvi en la manera de veure i analitzar l’art bestial. Cada tres o quatre anys vaig a la Fundació Miró. El que més m’agrada és la simplicitat de línies, el tractament del color.
Què li agradaria transmetre als espectadors?
Si aconsegueixo que es quedin durant un minut amb les pupil·les dilatades veient aquestes insinuacions meves d’una aurora o fulles a terra caiguda a la tardor em considero ben pagat.
Creu que la seva obra té una bona recepció?
Vaig venent. Dintre del que és vendre art al segle XX i que soc un desconegut. No tinc ni temps de fer-me un nom, però em manté actiu. Recomano a tothom d’aquesta edat que no es limiti al que ens diuen els altos mandos d’anar al casal i jugar a la botifarra, que hi vagin ells!
És difícil sortir de la norma.
Ens tenen alineats. Jo vaig a una altra dimensió. Mentre el cos aguanti intentaré evitar-ho. Cal cercar una vellesa creativa. Cal trencar normes com van fer Miró i Picasso.
Algun projecte entre les mans?
Un parell. Ara estic recopilant molts llibres vells de diferents mides, abans que es perdin els vull recuperar. Per a una instal·lació. No puc dir res més.
Un desig de futur?
Que em quedi com estic.