Pablo Emiliano Pérez, Sommelier i cap de sala
“El món del vi va lligat a la història i la tradició”
Fa 21 anys que viu a Andorra, va arribar com a esportista, però després va dedicar-se a la gastronomia. Defensa que la seva professió requereix més que ser expert en vins i actualment treballa a Kokosnot i és consultor al grup Pyrénées.
![Pablo Emiliano Pérez](https://imagenes.diariandorra.ad/files/image_media_main_mobile/uploads/2025/02/11/67aad91b2c040.jpeg)
Pablo Emiliano Pérez
Futbolista o sommelier?
Sempre faig la broma que des que vaig deixar l’esport per l’alcohol m’ha anat millor! Era futbolista i amb 28 anys començo a pensar en el meu futur. La gastronomia sempre m’havia agradat i estava treballant a l’Andorra Park Hotel. Parlava amb els xefs, els sommeliers. Vaig començar a tastar vins i visitar cellers.
Un bon inici.
Per ser sommelier has de provar coses cada dia. No és una professió en la qual fas un curs i ja està. Canvien les tendències, canvia la tecnologia, es recuperen varietats ancestrals. El món del vi va lligat a la història i la tradició.
També pot ser una addicció.
L’equilibri a la vida és clau i passa exactament el mateix amb el vi. Res és bo per al cos en grans quantitats. D’atra banda, diria que el que més genera addicció és el sucre.
Què ofereix un sommelier?
Et guia en l’experiència de combinar de la millor manera un plat amb la beguda, aquí entren els cafès, els puros, els digestius. Has de saber arribar al client i crear un món de sensacions, amb les aromes, els sabors exclusivament per a ell.
Sembla apassionant.
Si no t’agrada la feina es nota molt. En Pitu Roca diu que la revolució està en les sales. Pots anar a deu restaurants, però el factor humà és l’única cosa que realment canvia l’experiència.
Com?
La gent no va a un restaurant perquè l’acidesa de la salsa té un punt excepcional. Hi torna perquè ha viscut una bona experiència. Un sommelier és més que un expert en vins.
Aquí és on es nota la passió.
Jo, per exemple, recordo amb precisió els gustos de cada client. Vaig pel carrer i quan els veig caminant penso: “aquest és al·lèrgic a les gambes”, “a aquest no li agrada l’all”.
Però, a més de gustos particulars, també hi ha tendències.
Sí. Ara la gent busca vins més frescos, que no portin tanta fusta, menys graduació, així com treballs ecològics de vinya, més artesanal. En part és a causa que es porten molt els menús degustació.
Com se situa Andorra en aquest món?
S’ha començat a professionalitzar i tenim productes amb bona qualitat i futur. Per exemple, el vi negre de raïm pinot noir, de Casa Auvinyà.
Què li sembla la iniciativa de l’Andorra Taste?
Ara la gent sap que té un esdeveniment cada setembre i viatja per tastar coses noves. La gastronomia mou el món!