Pablo d’Ors, Escriptor i sacerdot

“La compassió és experimentar el destí aliè com a propi”

Net d’Eugeni d’Ors, és fundador de la xarxa de meditadors Amics del Desert i acaba de publicar ‘Devoción’. Demà a les 19 hores oferirà una conferència ‘online’ per parlar dels fruits de la compassió que es podrà seguir a l’auditori MoraBanc i que està organitzada per Stella Mons.

Pablo d’Ors, Escriptor i sacerdot

Pablo d’Ors, Escriptor i sacerdotAmaya Aznar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Què entén per compassió?

No és un moviment que va de dalt a baix pel qual sentim llàstima. Sinó l’experiència del destí aliè com a propi i, en conseqüència, la posada en marxa d’un dinamisme efectiu i afectiu per a l’ajuda.

Schopenhauer deia que és l’única garantia de moralitat.

No sé si és l’única, però sí la principal. Si tot el que fem en aquesta vida no ens ajuda a créixer com a persones i a servir els altres, gairebé millor no haver-ho fet. La compassió és la conseqüència natural d’una comprensió encertada i ajustada del sentit de la vida.

Es pot entrenar la compassió?

Per descomptat. La meditació en silenci i quietud, per paradoxal que sembli, és el millor exercici. Meditar és mirar-se amorosament, i només si sembres amor en el teu interior podràs després collir-lo fins a vessar-lo a l’exterior. Ningú dona el que no té, de manera que amb qui primer hem de ser compassius és amb nosaltres.

Quins són els fruits?

Moltíssims. Jo els resumiria en la superació de les tres principals malalties de l’ànima: la culpa (respecte del passat), l'aferrament (del present) i la por (del futur), i l’adquisició dels tres principals dons: la pau, l’amor i l’alegria.

Quina relació hi ha entre compassió i contemplació?

Són vasos comunicants. El teu nivell contemplatiu es mesura en el teu nivell compassiu, o caritatiu, podríem dir. No es medita per aconseguir qui sap quina aristocràcia interior, sinó per generar més humanitat.

Com incloure la contemplació en un món accelerat?

A poc a poc, per no espantar i que un no s’indigesti. Proposo practicar el silenciament i la quietud 25 minuts al dia. Per començar no fa falta més, però tampoc menys, perquè no seria significatiu. Fer això, amb guia i acompanyament, ens transforma per a bé.

Defineix el soroll com a terrorisme. Per què?

Perquè ens treu fora, quan la veritat és que el misteri del que som el tenim dins.

Quin objectiu persegueix ‘Devoción’, el seu darrer llibre.

Em vaig proposar difondre un clàssic de l’espiritualitat ortodoxa, El pelegrí rus, i mostrar que hi ha un mètode molt concret i eficient per a la relació amb Déu o, cosa que és el mateix, per al cultiu de l’ànima.

Quin missatge li agradaria donar als assistents a la conferència?

Que el millor servei que podem prestar a la humanitat és el nostre propi creixement interior i que el gran desafiament és pujar el nivell de consciència.

tracking