ROSER SERRANO, PROPIETÀRIA KARANG VILLAS ULUBATU
“Vaig vendre-ho tot i vaig marxar a viure a Bali”
Té 32 anys. Va estudiar Cooperació Internacional i tot just quan aconsegueix establir-se com a col·laboradora d’educació de l’Escola andorrana pren la decisió d’instal·lar-se a Bali, on ha construït la seva pròpia vil·la, que lloga a turistes de tot el món.
Roser Serrano, Propietària Karang Villas Uluwatu
Què fa una andorrana a Bali?
Sempre m’ha agradat viatjar. He fet cooperació internacional i he estat a molts llocs, com l’Argentina o el Senegal. Abans d’instal·lar-me a Bali ja hi havia viatjat uns vuit cops.
Per què pren la decisió de quedar-s’hi?
Crec que el principal motiu és la qualitat de vida a Andorra.
Què vol dir?
Tenia un lloguer de 1.000 euros i treballava per pagar. Si volia comprar un pis, l’hauria de pagar fins a jubilar-me i segurament tenint dues feines durant els següents 30 anys. Era insostenible. I vaig reflexionar, la vida ha de ser quelcom més que el mes que tens de vacances. Crec que els nostres avis van emigrar aquí i ara la nostra generació s’enfronta al mateix. Per això vaig decidir agafar els estalvis, vendre-ho tot i marxar a viure a Bali.
D’això ja fa un any i mig.
Sí, vaig arribar al juny, vaig comprar uns terrenys amb el meu soci i ara soc propietària d’una vil·la de 175 metres quadrats, en una de les millors zones de platja, que vaig dissenyar jo mateixa i que llogo. Vam obrir al novembre i ja estem en un 80% d’ocupació. No ha estat un any fàcil, però.
Què li van dir quan va explicar els seus plans?
Això va ser el més dur. Feia només un any que havia aconseguit una plaça fixa a Andorra. La meva família no entenia que marxés tan lluny. No és fàcil. M’estimo el meu país i hi espero tornar, però, d’altra banda, si Andorra m’hagués donat les oportunitats jo no estaria a l’altra punta del món lluny de la meva família.
Es perd moltes coses.
El dia a dia amb ma mare, que cada cop és més gran, com creixen els meus cosins. Aquest Nadal tots són a les fotos familiars i jo no. O sigui, deixes una part de tu, moments que no recuperaràs.
Paga la pena?
Tinc molta més qualitat de vida. Soc propietària i no treballo per a ningú. I després hi ha el que el país t’ofereix, des del clima fins a una alimentació natural, el sentit de comunitat, la gent és molt més oberta i t’ajuda molt. És un país tercermundista i les infraestructures fallen, però la vida és més senzilla i mentalment estàs més tranquil.
Tindria aquí la seva família?
Molt més que a Andorra.
Plans de futur?
Edificar una segona vil·la.
Ara que ja està instal·lada, què li diuen?
La gent que m’estima se n’alegra i em mira amb orgull. Però és una decisió molt difícil i he tingut moments bons i dolents.