“Més que les respostes, el repte són les preguntes”

Què podem esperar de la seva ponència sobre Naomi Klein?

Proposo un maridatge de cinc dels seus llibres amb escenes de diferents pel·lícules. Un viatge cronològic que començarem amb el llibre No logo i finalitzarem amb Doppelganger, tractant així els grans reptes d’aquest quart de segle.

Quins són aquests reptes?

Estem vivint un moment de transformació estructural de la societat. Fa anys que estem immersos en el procés de la globalització, que ens estira com si fos una força de gravetat que no controlem.

I això, què implica?

Tenim multinacionals que sobrepassen els estats nació, un capitalisme que promou aquesta circulació fomentant un consumisme salvatge, una crisi climàtica que necessita una resposta urgent.

Klein també parla de la desinformació digital

Un tema que aborda en el llibre Doppelganger. Ella va patir suplantació d’identitat i això li va fer revisar l’època en què vivim, on les veritats es distorsionen. Les identitats es dupliquen i prenen vida a la xarxa social prenent una inèrcia que s’escapa al control.

Com es pot combatre?

Treballant el sentit crític.

Com ho transmet als alumnes en les seves classes?

Ajudant-los a discernir la qualitat de la informació. Que quan busquin una informació, no s’acontentin a replegar la primera cerca, sinó que hi ha unes competències que et permetin fer cerques intel·ligents. En un món saturat d’informació, més que les respostes el repte són les preguntes.

També parla de combatre les polítiques de xoc.

És aquesta idea que les grans transformacions econòmiques no s’implementen en temps de normalitat, sinó en moments de xoc, quan la societat està massa desorientada per adonar-se’n. Ella visualitza Donald Trump com un executor d’aquestes polítiques, un accident fruit del malestar.

Però Trump ha estat reelegit.

Sí, fet que demostra el fracàs de les polítiques alternatives. Aquest cop no podem dir que és un accident i és que estem vivint un ascens de la ultradreta. Sembla que anem cap a posicions més demagògiques.

I què s’hi pot fer?

Estic convençut que Noemi Klein ens diria que ens mobilitzem. No ens podem quedar indiferents. Cal denunciar, donar dades, donar coneixement rigorós. Moltes vegades les que se senten més, les veus més cridaneres, no són precisament les que tenen més fonament.