Alberto Ayora, Coronel
“Vam perdre un company i vaig ser testimoni de l’accident”
Ha estat el president de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada, i membre del grup militar d’alta muntanya. Molts el recorden per les expedicions a ‘El filo de lo imposible’. Dimecres a les 21 hores oferirà una xerrada al teatre de les Fontetes.

Alberto Moya
Què desitja compartir a la conferència?
És un viatge d’experiències de vida i de reflexió sobre la transformació que tots vivim com a persones. De com a vegades has de caure i t’has d’aixecar, aprendre dels errors i implementar estratègies. A mi em va marcar l’expedició del 1996.
Què va passar?
Era una expedició al Hidden Peak que vaig fer amb el grup militar d’alta muntanya i l’equip de Al filo de lo imposible. Els meus primers 8.000, amb tot el que això suposa des del punt de vista del coneixement del mitjà. Vam perdre un company i vaig ser testimoni directe de l’accident.
Com?
Dos dels nostres companys havien fet cim, era l’11 de juliol. Però va venir un episodi de mal temps i van tenir un accident que els va obligar a sobreviure fins al 17 de juliol sense que ningú els pogués rescatar. Va ser a la baixada quan es va produir l’accident.
Això marcaria qualsevol.
A partir d’aquí i d’un altre accident que vaig patir em vaig abocar plenament a la seguretat, a evitar accidents.
Molts cops només es parla de l’èxit.
En les conferències s’acostuma a parlar de l’epopeia, de l’aventura, però jo incideixo en el que hi ha darrere. Què passa quan no obtens aquell cim anhelat? S’ha d’explicar el perquè. Que la gent tingui aquest moviment interior de consciència amb la seguretat, així com en la presa de decisions. Malauradament, l’experiència és una pinta que arriba quan ja ets calb.
Com definiria el risc?
És una magnitud. Un procés que comença amb la identificació del perill. El risc zero no existeix, però s’ha de delimitar el grau que es pot assumir, que varia en cada situació.
La col·laboració amb l’ONCE el va ajudar a recuperar-se.
Per ells, tu ets els seus ulls, molts cops les mans, el seu peu. No ets només el seu guia, ets l’ànima. Jo he plorat al cim del Kilimanjaro compartint i veient el seu esperit de patiment i sacrifici.
Què destacaria de la seva etapa al davant de la federació?
Han estat quatre anys intensos en què calia un revulsiu. És una federació complexa que conjuga esports tradicionals i de competició. Estic content i valoro les bones relacions amb la federació andorrana.
Què és el pitjor de les situacions extremes que ha viscut?
Com a cap d’expedició, haver portat la meva gent a una situació que els pot costar la vida. Això és el que em turmenta.