Francina Pons, Documentalista i pintora
“M’agraeixen haver tornat records que s’havien perdut”
Té 69 anys i és l’autora del llibre ‘Moles i molins fariners d’Andorra’, que va publicar el 2022 acompanyat d’il·lustracions que ara exposa a Cal Paleta. Avui a les 19 hores, i al mateix espai, oferirà una conferència per parlar dels molins que hi havia a Escaldes.

Francina Pons
Què trobarem a l’exposició?
Un projecte. Vint-i-quatre aquarel·les de molins que vaig realitzar per il·lustrar el llibre Moles i molins fariners d’Andorra, publicat el 2022.
Treballava al món de la justícia. Com arriba als molins?
Soc d’Andorra la Vella i de petita havia conegut el molí de Tobira, quan tot eren prats. Era un indret significatiu de la meva infància. Un dia vaig sentir curiositat per trobar fotos i no trobava res, ni tan sols als arxius. Llavors vaig pensar que era quelcom que s’havia de fer.
Comença com un projecte personal.
Sí. Vaig anar estirant el fil i vaig documentar 75 molins, amb la sort de trobar persones que hi havien conviscut de primera mà i m’explicaven un munt d’històries d’aquests molins. Llavors vaig saber que això s’havia de difondre. No m’ho podia quedar només per a mi.
En recorda alguna?
Recordo especialment el molí d’Arinsal, que encara es conserva. Vaig poder parlar amb el moliner que el feia anar els darrers anys i va explicar-me amb detall el funcionament. Ara aquell senyor ja no hi és.
Un motiu més per dur endavant el projecte.
Sí. Volia retre homenatge a totes aquestes nostres persones que amb el seu treball dur van arribar a construir l’Andorra que els va tocar viure. La seva memòria ha quedat escrita dins el llibre.
Quants molins es conserven?
Una vintena. Es poden veure a simple vista. Alguns dins de propietats privades.
Estan ben conservats?
La majoria dels propietaris han reformat el molí conservant l’essència. Són conscients i tenen amor al seu patrimoni. Queden alguns que s’haurien de reformar. Fàcil de dir i complicat de fer.
I en general, creu que el patrimoni es conserva bé al país?
Cada cop hi ha més sensibilitat. No podem tirar enrere i el que està fet, ja està fet. Crec que ara tenim més consciència.
Per què creu que és important la seva aportació?
D’una banda, molta gent agraeix que els hagi tornat records que havien perdut. De l’altra, serveix per veure d’on venim. Avui en dia tot és molt fàcil. Però en aquells temps eren moments molt durs, havien de ser autosuficients. Tenir una barra de pa no era tan fàcil.
Com va pintar el molí de Tobira que ja ha desaparegut?
Ha estat el més complicat i diria que potser he fet els 360 graus! Ho he pintat entre el meu record i les fotos que he trobat.