“Estarem civilitzats el dia que deixem de fer guerres”

Com li va arribar l’oportunitat de representar la Rose?

Va ser el Daniel [Anglès, el director] qui m’ho va proposar. Jo no en tenia coneixement, de l’obra. Ell, en canvi, feia temps que se l’havia llegit i tenia ganes de dur-la a escena. Va pensar en mi i em va presentar el projecte. En aquell moment, però, jo tenia molta feina i li vaig dir que no podia fer més. Ara bé, un cop llegit el text, vaig veure que no podia deixar passar l’oportunitat.

Com va ser aquesta primera lectura? Què li va dir el text?

Vaig sentir que el personatge parla d’uns fets molt actuals. El text ja té uns anys [es va representar per primera vegada el 1999], però malauradament és molt actual. La relació entre jueus i palestins està com està. En Martin Sherman, l’autor, és jueu i dona una visió molt oberta del conflicte. No dona més raó a uns que als altres.

Quin és el periple de la Rose?

La Rose és jueva i passa una vida de grans dificultats. D’exili, de patiment, de massacre… Després d’haver patit l’holocaust, però, de veure tot el mal fet als jueus, considera que la resposta no ha de ser la mateixa, que els jueus no es poden comportar igual. S’oposa a l’estratègia de matar, també, el màxim nombre de persones. I en això discrepa, fins i tot, del seu fill i del seu net. La Rose ha perdut molta gent. L’obra, de fet, comença amb el record d’amics morts.

Els conflictes bèl·lics –la gran política– afecten plenament la vida discreta de la Rose.

Sí, tota la seva vida està marcada per diferents guerres. Les decisions que pren les pren a través dels conflictes. El condicionament és molt gran. La Rose no pot viure una vida plena perquè sempre té una guerra al damunt.

Malgrat tot, el seu discurs és més humanista que polític. No té una veu polititzada.

No, no és una dona que es miri especialment el fet polític. Es troba amb el que es troba i lluita com pot. De vegades, simplement, no pot fer res. La seva visió del món neix de la seva vida. Dels moments tristos. De veure com s’han matat criatures per culpa de les guerres. La por de ser detinguda.

Vostè, que interpreta la Rose, com viu el conflicte entre Israel i Palestina?

El moment és complex. És cert que m’he posicionat a favor dels palestins perquè la massacre comesa és terrible, però reconec que no tot és blanc o negre. El que no hauria de passar, però, és que els conflictes polítics es resolguin amb armes. L’ésser humà no estarà civilitzat fins que no deixi de fer guerres, que és l’acte més primitiu, el de matar-se.