El món, un divendres

Donald Trump, de professió empresari, actua com a tal, un empresari depredador de raça. Divendres passat la seva estratègia era molt ben dissenyada. Per cobrar-se unes ajudes multimilionàries, puntualment atorgades pel seu predecessor Joe Biden, pretenia colonitzar Ucraïna, explotant uns recursos naturals, les terres rares, metalls com el liti i altres, per alimentar la indústria tecnològica i informàtica americana, sense haver de dependre de les matèries primeres de la Xina. De rebot coronaria el seu prestigi, aturant una ignominiosa guerra, una vegada pactades les condicions amb Vladímir Putin, que cessaria els atacs, una volta recuperat l’statu–quo territorial que consideri l’agressor rus. El Despatx Oval de la Casa Blanca era l’escenari ideal de la signatura del negoci, per culminar aquesta opereta, ensenyant paquet i exhibint muscle, amb la presència de tots els mass–media internacionals. Tot això era sense comptar amb el patriotisme i determinació, tossudament elevats a l’infinit, i la desconsideració envers l’amo del lloc, de Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna. Donald Trump, menyspreant ostensiblement la Unió Europea, que, per cert, segueix ben despistada, com un pollastre sense cap, fent reunions i movent agendes a tort i a dret, li explica clarament a l’invitat que en aquesta timba no disposa de les cartes guanyadores, que no està en disposició de dictar condicions sobre la guerra, i que serà responsable del que pugui succeir. Aquesta tibant trobada, amb coitus interruptus, ha deixat el món convuls. Qui es cruspirà el dinar cuinat a la Casa Blanca?